mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Es l'arribada d'una sirventa ciciliana, « filha de l'Etnà », que sortís de preson que va complir lo malastre profetisat per l'Angèla. Aquesta parla le nuèch amb un aucelàs negre e escriu de poèmas en lenga nòstra. Es bruèissa o simplament falorda ?

Dins L'Aucon Ferran Delèris dins una lenga rica, afialada, nos conta una istòria ont realisme e fantastic se barrejan per melhor nos fa dintrar, e non sens umor, dins la vida d'aqueles òmes abitants d'un país trevat per paurs e supersticions.

Extrach – « En se fasent vièlh, Monsur Delfons, lo mèstre d'escòla de Montanhac, vesiá de volcans pertot. La mendre sòla un pauc redonda, amb de pendilhasses a l'entorn, e tè ! aquí n'i aviá un de mai. I caminava sul còp, l'expertava e lo vistalhava a temps e léser. Las pèiras sobretot l'atrasián. Se ne trobava una pas tròp bèla, pas tròp pesuga, sarrada, maureleta, s'agenolhava al ras. La pallevava, la virava e la revirava per mièlh l'espepissar. Qualques còp la te lecava quitament per ne conéisser lo gost. Li agradèsse, se risiá coma un mainat. Tanben s'espofinavan los que lo fintavan far. « Es caluc, se pensavan. Aquò, rai !... A l'estable o pel prat, las vacas li trason pas mal. Cal ben que s'apare de languir, e ne cal ben de tot biais per far un mond ! » De verai, Monsur Delfons aviá pro bonas rasons. Montanhac es pas luènh d'Auvèrnha e se poiriá plan que los pairasses e las mairassas d'en amont aguèssen, bèl brieu i a, eissamat per aval. Èran de marrida grana e l'agram s'escampilha a bufal d'autan. »


Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.