mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Es l'arribada d'una sirventa ciciliana, « filha de l'Etnà », que sortís de preson que va complir lo malastre profetisat per l'Angèla. Aquesta parla le nuèch amb un aucelàs negre e escriu de poèmas en lenga nòstra. Es bruèissa o simplament falorda ?

Dins L'Aucon Ferran Delèris dins una lenga rica, afialada, nos conta una istòria ont realisme e fantastic se barrejan per melhor nos fa dintrar, e non sens umor, dins la vida d'aqueles òmes abitants d'un país trevat per paurs e supersticions.

Extrach – « En se fasent vièlh, Monsur Delfons, lo mèstre d'escòla de Montanhac, vesiá de volcans pertot. La mendre sòla un pauc redonda, amb de pendilhasses a l'entorn, e tè ! aquí n'i aviá un de mai. I caminava sul còp, l'expertava e lo vistalhava a temps e léser. Las pèiras sobretot l'atrasián. Se ne trobava una pas tròp bèla, pas tròp pesuga, sarrada, maureleta, s'agenolhava al ras. La pallevava, la virava e la revirava per mièlh l'espepissar. Qualques còp la te lecava quitament per ne conéisser lo gost. Li agradèsse, se risiá coma un mainat. Tanben s'espofinavan los que lo fintavan far. « Es caluc, se pensavan. Aquò, rai !... A l'estable o pel prat, las vacas li trason pas mal. Cal ben que s'apare de languir, e ne cal ben de tot biais per far un mond ! » De verai, Monsur Delfons aviá pro bonas rasons. Montanhac es pas luènh d'Auvèrnha e se poiriá plan que los pairasses e las mairassas d'en amont aguèssen, bèl brieu i a, eissamat per aval. Èran de marrida grana e l'agram s'escampilha a bufal d'autan. »


Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.