casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

"Una davalada pivelaira al rescontre d'un autor que mestreja tota la finessa e tota l'esmoguda d'un art poetic polidament escrincelat mas que se liura pas a la primièra lectura." Revista Lo Felibrige n°257 - p30

Presentacion de l'editor : "Títol enigmatic, part vesedoira d’un continú indistint, immaterial o fluid. Lo sostítol dona la clau : limbs, region incèrta e sens contorns, trevada per las ombras dels mòrts sens sepultura o sens batisme, armas vagant dins la nèbla d’un entremond.

"Lo subjècte-objècte, masculin dins la primièra part, femenin dins la segonda, totjorn anonim, remanda als dos grands absents : lo paire e la maire. Recuèlh de 50 trèns de dètz vèrses. Rigor d’una estuctura regulara contrastant amb l’abséncia de forma de l’espaci evocat e amb la fluiditat de l’escritura. Lo poèma es un tròç arbitràriament descopat dins l’infòrme o lo continú.

"Temptativa d’exprimir l’estatut de dos defunts que vivon pas pus que dins la memòria de qualques rars vivents : lors esfòrces bufècs per tornar a la vida, s’espessir, prene còs, son pas que los esfòrces d’aqueles vius assajant de lor donar matèria o preséncia pel sovenir.

"Meditacion sus la memòria, suls imatges e suls mots, sus lor poder e lor impoténcia. Sul fracàs de la paraula, pasmens indispensabla, sus la frustacion de l’abséncia, sus nòstra condicion tragica d’òmes vius a pena mai paupables e solids que los mòrts, sus l'incurabla enfança.

"Omenatge pudic, sens cap de sentimentalisme al paire e a la maire. Escritura que pren lo fluid coma forma e fons, sens res que pese o que pause. Après la mar dels dos recuèlhs anteriors, la nèbla... Un pas de mai cap al nonrés." [ligam]


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.