casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

"Una davalada pivelaira al rescontre d'un autor que mestreja tota la finessa e tota l'esmoguda d'un art poetic polidament escrincelat mas que se liura pas a la primièra lectura." Revista Lo Felibrige n°257 - p30

Presentacion de l'editor : "Títol enigmatic, part vesedoira d’un continú indistint, immaterial o fluid. Lo sostítol dona la clau : limbs, region incèrta e sens contorns, trevada per las ombras dels mòrts sens sepultura o sens batisme, armas vagant dins la nèbla d’un entremond.

"Lo subjècte-objècte, masculin dins la primièra part, femenin dins la segonda, totjorn anonim, remanda als dos grands absents : lo paire e la maire. Recuèlh de 50 trèns de dètz vèrses. Rigor d’una estuctura regulara contrastant amb l’abséncia de forma de l’espaci evocat e amb la fluiditat de l’escritura. Lo poèma es un tròç arbitràriament descopat dins l’infòrme o lo continú.

"Temptativa d’exprimir l’estatut de dos defunts que vivon pas pus que dins la memòria de qualques rars vivents : lors esfòrces bufècs per tornar a la vida, s’espessir, prene còs, son pas que los esfòrces d’aqueles vius assajant de lor donar matèria o preséncia pel sovenir.

"Meditacion sus la memòria, suls imatges e suls mots, sus lor poder e lor impoténcia. Sul fracàs de la paraula, pasmens indispensabla, sus la frustacion de l’abséncia, sus nòstra condicion tragica d’òmes vius a pena mai paupables e solids que los mòrts, sus l'incurabla enfança.

"Omenatge pudic, sens cap de sentimentalisme al paire e a la maire. Escritura que pren lo fluid coma forma e fons, sens res que pese o que pause. Après la mar dels dos recuèlhs anteriors, la nèbla... Un pas de mai cap al nonrés." [ligam]


Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

'Mistèri' de Sèrgi Gairal

Lo Grelh Roergàs publiquèt a la debuta de 2026 lo darrièr roman de Sèrgi Gairal, Mistèri.