casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

"Una davalada pivelaira al rescontre d'un autor que mestreja tota la finessa e tota l'esmoguda d'un art poetic polidament escrincelat mas que se liura pas a la primièra lectura." Revista Lo Felibrige n°257 - p30

Presentacion de l'editor : "Títol enigmatic, part vesedoira d’un continú indistint, immaterial o fluid. Lo sostítol dona la clau : limbs, region incèrta e sens contorns, trevada per las ombras dels mòrts sens sepultura o sens batisme, armas vagant dins la nèbla d’un entremond.

"Lo subjècte-objècte, masculin dins la primièra part, femenin dins la segonda, totjorn anonim, remanda als dos grands absents : lo paire e la maire. Recuèlh de 50 trèns de dètz vèrses. Rigor d’una estuctura regulara contrastant amb l’abséncia de forma de l’espaci evocat e amb la fluiditat de l’escritura. Lo poèma es un tròç arbitràriament descopat dins l’infòrme o lo continú.

"Temptativa d’exprimir l’estatut de dos defunts que vivon pas pus que dins la memòria de qualques rars vivents : lors esfòrces bufècs per tornar a la vida, s’espessir, prene còs, son pas que los esfòrces d’aqueles vius assajant de lor donar matèria o preséncia pel sovenir.

"Meditacion sus la memòria, suls imatges e suls mots, sus lor poder e lor impoténcia. Sul fracàs de la paraula, pasmens indispensabla, sus la frustacion de l’abséncia, sus nòstra condicion tragica d’òmes vius a pena mai paupables e solids que los mòrts, sus l'incurabla enfança.

"Omenatge pudic, sens cap de sentimentalisme al paire e a la maire. Escritura que pren lo fluid coma forma e fons, sens res que pese o que pause. Après la mar dels dos recuèlhs anteriors, la nèbla... Un pas de mai cap al nonrés." [ligam]


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Imagièr francais-occitan

imagier-macarel La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.

La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.