casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

"Una davalada pivelaira al rescontre d'un autor que mestreja tota la finessa e tota l'esmoguda d'un art poetic polidament escrincelat mas que se liura pas a la primièra lectura." Revista Lo Felibrige n°257 - p30

Presentacion de l'editor : "Títol enigmatic, part vesedoira d’un continú indistint, immaterial o fluid. Lo sostítol dona la clau : limbs, region incèrta e sens contorns, trevada per las ombras dels mòrts sens sepultura o sens batisme, armas vagant dins la nèbla d’un entremond.

"Lo subjècte-objècte, masculin dins la primièra part, femenin dins la segonda, totjorn anonim, remanda als dos grands absents : lo paire e la maire. Recuèlh de 50 trèns de dètz vèrses. Rigor d’una estuctura regulara contrastant amb l’abséncia de forma de l’espaci evocat e amb la fluiditat de l’escritura. Lo poèma es un tròç arbitràriament descopat dins l’infòrme o lo continú.

"Temptativa d’exprimir l’estatut de dos defunts que vivon pas pus que dins la memòria de qualques rars vivents : lors esfòrces bufècs per tornar a la vida, s’espessir, prene còs, son pas que los esfòrces d’aqueles vius assajant de lor donar matèria o preséncia pel sovenir.

"Meditacion sus la memòria, suls imatges e suls mots, sus lor poder e lor impoténcia. Sul fracàs de la paraula, pasmens indispensabla, sus la frustacion de l’abséncia, sus nòstra condicion tragica d’òmes vius a pena mai paupables e solids que los mòrts, sus l'incurabla enfança.

"Omenatge pudic, sens cap de sentimentalisme al paire e a la maire. Escritura que pren lo fluid coma forma e fons, sens res que pese o que pause. Après la mar dels dos recuèlhs anteriors, la nèbla... Un pas de mai cap al nonrés." [ligam]


L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.