Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o
un anar tornar de J.R.R. Tolkien.
L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.
Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.
Son encontre amb lo magician Gandalf lo va menar cap a d’aventutras perilhosas. Amb una còla de nans partís cap a la Montanha Solitària en cèrca d’un tresaur. Mas aquel molon d’aur e de pèiras preciosas es gardat per Smaug, un drac que, coma totes los dracs, escupís despietadosament lo fuòc.
L’expedicion traversarà Selvescura que, coma son nom o ditz tan plan, es una immensa selva dels arbres nauts e sarrats. A d’autres moments los bravaires aventurièrs seràn confrontats als Alans que se repaissan de carn de tota mena, als Endelugals que vivan al còr de la Tèrra e tanben a d’aranhas gigantas.
Mas, que totòm se rassegura, l’aluserpit Bilbon Saquet tornarà al sieu sens tròp de greuges.
*
John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) es l’autor mondialament conegut del Senhor dels Anèls, mes en scèna al cinèma amb la capitada que se sap. Publicat en 1937, Bilbon lo Hòbbit es a l’encòp lo premici del Senhor dels Anèls e un classic de la literatura fantastica modèrna o eroíc fantasiá. De per lo mond es estat tradusit dins un faramat de lengas. Mancava pas mai que o foguèsse en occitan. Es ara causa facha.
*
Sèrgi Viaule es escrivan de lenga occitana. A ja publicat poesias, novèlas e romans. Es tanben traductor de literatura : La sang de Tolosa de Maurici Magre ; e d’ensages : L’androna islamica d’Hamid Zanaz e Etnisme, cap a un nacionalisme umanista de Francés Fontan. Lo sieu darrièr roman publicat en 2018, Atal fasèm, es estat publicat per IEO-Edicion.
Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco,
Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.
En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?
Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).