mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Son encontre amb lo magician Gandalf lo va menar cap a d’aventutras perilhosas. Amb una còla de nans partís cap a la Montanha Solitària en cèrca d’un tresaur. Mas aquel molon d’aur e de pèiras preciosas es gardat per Smaug, un drac que, coma totes los dracs, escupís despietadosament lo fuòc.

L’expedicion traversarà Selvescura que, coma son nom o ditz tan plan, es una immensa selva dels arbres nauts e sarrats. A d’autres moments los bravaires aventurièrs seràn confrontats als Alans que se repaissan de carn de tota mena, als Endelugals que vivan al còr de la Tèrra e tanben a d’aranhas gigantas.

Mas, que totòm se rassegura, l’aluserpit Bilbon Saquet tornarà al sieu sens tròp de greuges.

*

John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) es l’autor mondialament conegut del Senhor dels Anèls, mes en scèna al cinèma amb la capitada que se sap. Publicat en 1937, Bilbon lo Hòbbit es a l’encòp lo premici del Senhor dels Anèls e un classic de la literatura fantastica modèrna o eroíc fantasiá. De per lo mond es estat tradusit dins un faramat de lengas. Mancava pas mai que o foguèsse en occitan. Es ara causa facha.

*

Sèrgi Viaule es escrivan de lenga occitana. A ja publicat poesias, novèlas e romans. Es tanben traductor de literatura : La sang de Tolosa de Maurici Magre ; e d’ensages : L’androna islamica d’Hamid Zanaz e Etnisme, cap a un nacionalisme umanista de Francés Fontan. Lo sieu darrièr roman publicat en 2018, Atal fasèm, es estat publicat per IEO-Edicion.


'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.