pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Extrach :

Ausi lei cridadís dei marins sus la cubèrta ; lei rires, lei cançons e mai leis odors de la vida vènon fins a ieu, per bofadas, segon l’umor deis auras. Puei aquelei landan vèrs Marselha e entendi plus ren que l’alen potent de la mar.

E mai que siguessiatz nascuts, totei dos, après l’annada funèsta, siatz encuei tot çò que me rèsta de la familha nòstra. La tendresa que me ligava tant fòrt a vòstre paire, l’ai portada sus vosautrei ; ni lo temps, ni ma vida d’exili l’an poguda estofar.

Pensatz a ieu, de còps !

Çò que ne dis Sèrgi Viaule dins son libre Barrutlada en Irlanda e Gallas, pagina 42 :

A la debuta, [Pantòri] sembla un roman social a la Glaudi Barsòtti, çò qu'es, ja, una de las melhoras referéncias de la literatura nòstra actuala. Sembla, per d'unes costats, a Lo capitani de la republica [ligam].Es, atanben, l'istòria d'un engatjament politic ont l'eròi met tot en jòc, i comprés sa pròpria vida, per complir son ideal de democracia e de justicia sociala. Dins aquel Pantòri, i a tenben un questionament prigond sus las relacions umanas. I a, subretot, una dobèrtura de soscadissa sus las passions amorosas, las aürosas, e las que o son mens. Mai qu'aquò ! S'i tròba una reflexion filosofica sul sens de la vida. L'autor fa de longa l'anar e lo tornar prospectiu sus las dificultats de l'existéncia.

Se poiriá dire qu'es un roman realista claufit de mistèris. Lo legeire es talament pivelat que pòt pas mai daissar la règa abans d'aver acabat lo libre. Romièg Jumèu es manifacièr e constant dins son prètzfach. Son libre es escrich dins un provençal remirablament mestrejat. L'autor a sabut esporgar se lenga de totes los localismes esquerrièrs que, tròp sovent, fan qu'un dialècte s'acocona sus el per melhor s'alunhar de l'intercompreneson occitana. Aürosament l'autor, un còp de mai, a sabut tombar pas dins aquela trapèla. Nos ofrís una lenga modèrna e pasmens chucosa de sa prigonda e feconda provençalitat. Coma qué, las doas causas son pas incompatiblas.


Una autra critica de Sèrgi Viaule se pòt legir sul Jornalet [aquí]


Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Katalanische und okzitanische renaissance - Georg Kremnitz

mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.