pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Extrach :

Ausi lei cridadís dei marins sus la cubèrta ; lei rires, lei cançons e mai leis odors de la vida vènon fins a ieu, per bofadas, segon l’umor deis auras. Puei aquelei landan vèrs Marselha e entendi plus ren que l’alen potent de la mar.

E mai que siguessiatz nascuts, totei dos, après l’annada funèsta, siatz encuei tot çò que me rèsta de la familha nòstra. La tendresa que me ligava tant fòrt a vòstre paire, l’ai portada sus vosautrei ; ni lo temps, ni ma vida d’exili l’an poguda estofar.

Pensatz a ieu, de còps !

Çò que ne dis Sèrgi Viaule dins son libre Barrutlada en Irlanda e Gallas, pagina 42 :

A la debuta, [Pantòri] sembla un roman social a la Glaudi Barsòtti, çò qu'es, ja, una de las melhoras referéncias de la literatura nòstra actuala. Sembla, per d'unes costats, a Lo capitani de la republica [ligam].Es, atanben, l'istòria d'un engatjament politic ont l'eròi met tot en jòc, i comprés sa pròpria vida, per complir son ideal de democracia e de justicia sociala. Dins aquel Pantòri, i a tenben un questionament prigond sus las relacions umanas. I a, subretot, una dobèrtura de soscadissa sus las passions amorosas, las aürosas, e las que o son mens. Mai qu'aquò ! S'i tròba una reflexion filosofica sul sens de la vida. L'autor fa de longa l'anar e lo tornar prospectiu sus las dificultats de l'existéncia.

Se poiriá dire qu'es un roman realista claufit de mistèris. Lo legeire es talament pivelat que pòt pas mai daissar la règa abans d'aver acabat lo libre. Romièg Jumèu es manifacièr e constant dins son prètzfach. Son libre es escrich dins un provençal remirablament mestrejat. L'autor a sabut esporgar se lenga de totes los localismes esquerrièrs que, tròp sovent, fan qu'un dialècte s'acocona sus el per melhor s'alunhar de l'intercompreneson occitana. Aürosament l'autor, un còp de mai, a sabut tombar pas dins aquela trapèla. Nos ofrís una lenga modèrna e pasmens chucosa de sa prigonda e feconda provençalitat. Coma qué, las doas causas son pas incompatiblas.


Una autra critica de Sèrgi Viaule se pòt legir sul Jornalet [aquí]


Seda - Alessandro Baricco

seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

'Lo Pont-Nòu de Potosí' de Pèire Tauriac

Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.