pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Extrach :

Ausi lei cridadís dei marins sus la cubèrta ; lei rires, lei cançons e mai leis odors de la vida vènon fins a ieu, per bofadas, segon l’umor deis auras. Puei aquelei landan vèrs Marselha e entendi plus ren que l’alen potent de la mar.

E mai que siguessiatz nascuts, totei dos, après l’annada funèsta, siatz encuei tot çò que me rèsta de la familha nòstra. La tendresa que me ligava tant fòrt a vòstre paire, l’ai portada sus vosautrei ; ni lo temps, ni ma vida d’exili l’an poguda estofar.

Pensatz a ieu, de còps !

Çò que ne dis Sèrgi Viaule dins son libre Barrutlada en Irlanda e Gallas, pagina 42 :

A la debuta, [Pantòri] sembla un roman social a la Glaudi Barsòtti, çò qu'es, ja, una de las melhoras referéncias de la literatura nòstra actuala. Sembla, per d'unes costats, a Lo capitani de la republica [ligam].Es, atanben, l'istòria d'un engatjament politic ont l'eròi met tot en jòc, i comprés sa pròpria vida, per complir son ideal de democracia e de justicia sociala. Dins aquel Pantòri, i a tenben un questionament prigond sus las relacions umanas. I a, subretot, una dobèrtura de soscadissa sus las passions amorosas, las aürosas, e las que o son mens. Mai qu'aquò ! S'i tròba una reflexion filosofica sul sens de la vida. L'autor fa de longa l'anar e lo tornar prospectiu sus las dificultats de l'existéncia.

Se poiriá dire qu'es un roman realista claufit de mistèris. Lo legeire es talament pivelat que pòt pas mai daissar la règa abans d'aver acabat lo libre. Romièg Jumèu es manifacièr e constant dins son prètzfach. Son libre es escrich dins un provençal remirablament mestrejat. L'autor a sabut esporgar se lenga de totes los localismes esquerrièrs que, tròp sovent, fan qu'un dialècte s'acocona sus el per melhor s'alunhar de l'intercompreneson occitana. Aürosament l'autor, un còp de mai, a sabut tombar pas dins aquela trapèla. Nos ofrís una lenga modèrna e pasmens chucosa de sa prigonda e feconda provençalitat. Coma qué, las doas causas son pas incompatiblas.


Una autra critica de Sèrgi Viaule se pòt legir sul Jornalet [aquí]


Libre : 'Novèlas causidas' de Luigi Pirandello

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.