feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Un dels melhor recuèlh de nòvas en lenga occitana, injustament oblidats pels editors.

Presentacion - « Las novèlas de La feruna de Valèri Bernard recampan los tèmas familiars de la màger part de son òbra literària e picturala : la paurilha, los caracos, los èstres monstruoses, los dramas familials, l’amor-passion, enfin, la vida del mond de las aurièras, sens fe ni lei, totes aqueles que la misèria emmantèla de sas pelhandras claufidas de manjança e buta, puèi, dins lo gorg.

« L’autor a l’engenh per pintar çò que l’uèlh descobrís e per balhar tant de vida a aqueles eròis ferotges qu’acaban per nos pertocar prigond, e nos susprenèm a los aimar. Mas se aqueles personatges nos semblan plan vius, es que son de modèls que Valèri Bernard coneissiá plan. Los encontrèt, lor parlèt, los estudièt, los fotografièt amb l’aigafòrt, la color e aquí lo libre en nos fasent, atal, passar son emocion pròpria.

« Las novèlas de La feruna escritas dins lo parlar marselhés tant viu son portadas per una pròsa del relèu solide, ardida, nerviosa, poderosa e una lenga populara, rica e acolorida que recuolan pas jamai davant las viraduras rapidas e los mots basses, injurioses, mas expressius e imatjats. »

La feruna - Valèri Bernard
Edition des régionalismes - 2015 - 13,95 € - 137 paginas
ISBN : 978-2-8240-0427-3


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.