esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Pron de trobaires de totei lei país d'òc ne faguèron e ne fan encara sei fretas. Quau se ne podriá plàncher ?

Amb aquela chausida vos prepausam d'anar pescar a la fònt que totei i son venguts beure.

*

Esòp - Considerat coma l'inventor del genre de la faula, Esòp es un escrivan de l'antiquitat. Nasquèt devèrs 620 abans Jèsus Crist.

La siá vida, o puslèu la legenda que li es associada, es coneguda mercés a l'òbra de Maximus Planudes autor bizantin que al sègle XIII dins lo libre La vida d'Esòp lo frigian contèt la vida del fabulista.

Una traduccion occitana d'aquel libre es estada publicada a la fin del sègle XIX jol títol : La bido d'Esop [ligam].


Libres illustrats + CD - Letras d'Òc

Las edicions Letras d'Òc propausan una ofèrta especiala de tres libres illustrats + CD.

Los tres libres son : Lo Capaironet roge de Ch. Perrault, Lo Rei dels Corbasses de J.-F. Bladé e L’Ostal dels lops d’A. Lagarda.

Las illustracions son de S. Vissière, los enregistraments son de Sèrgi Carles.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Contes de l'Unic - Pèire Bec

contes-de-l-unic Contes de l'Unic de Pèire Bec (1977, Pròsa gascona, A tots IEO, Per Noste).

Quatrena de cobèrta : "... Mès tot sobte que larga un crit. La gròssa tataranha negra de ièr matin qu'ei de nau aquiu, a galaupar sus la blancor deu plafons. Mès qu'ei copadas en dus, e n'i a pas aquiu que la partida anteriora, un torax velut dab ua boca en abans e quate patas qui caminan estròssament. L'Unic qu'a lo còr qui'u tresvira e que cluca los uelhs. Quan los torna draubir, que's vira instinctivament de l'aute costat de la cosina e que destria un enòrme abdomen qui s'arrossega possivament sus quate patas. L'Unic que gaha la vomidèra, mès que's rasona e torna prénguer lo son dejunar. L'estomac pleat, que's sentish melhor : "qu'ei devut engolir quauqua substància allucinogèna, que's digoc. Aquò n'ei pas arren. Que cau demorar."