Delà la mar Partidas de Rodés per fugir la misèria de 1884, quaranta familhas roergatas arriban a Pigüe el còr de la Pampa argentina lo 4 de decembre de la meteissa annada.

L'aventura foguèt extraordinària per l’epòca, representava un cambiament total e definitiu, e i aviá ben aquí la matèria d'un libre. Sèrgi Gairal la sasiguèt e bastiguèt al torn d'aquel eveniment la trama de son primièr roman istoric, Delà la mar, que sortiguèt pel primièr còp en 2004.

En 2020 IEO Edicion lo torna editar.

Es donc en plen sègle XIX que nos mena l'autor. Lo Roergue alara patissiá d'un desvolopament flac e d'una fòrta natalitat, e es essencialament per de rasons economicas, que s'amodèt lo movement migratòri dels Roergasses vèrs l'America del Sud. Aital, en 1884, a l’iniciativa de Clamenç Cabanettes, a l’entorn de 160 personas, adultes e enfants, emigrèron cap a la pampa argentina per fondar una colonia, venguda la vila de Pigüé.

Mas al delà de l'istòria es tanben l’aspècte lingüistic qu’interessèt l'autor. Es ben una colonia occitana que foguèt creada alai, e faguèt resclantir nòstra lenga en America pendent qualques decennis.

Lo roman nos passeja a l’encòp en Roergue e en Argentina. Amb en tela de fons los eternals problèmas ligats a l'emigracion cap a d’autras tèrras per fugir la misèria...

Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras. Licenciat d’espanhòl trabalhèt coma ensenhant. Es ara retirat e se consacra a l'escritura. Publica regularament a cò d'IEO Edicion, del Grelh Roergàs o de l'IEO de Tarn. Collaborèt activament a la redaccion del diccionari de Cantalausa. Maridat es paire de tres enfants.

Extrach

Après l’ainat, qu’aviá catòrze ans, avián aguts los bessons, n’avián perduda una en camin, avián agut lo quatren, lo cinquen, puèi la seisena nada-mòrta. De veire aquel còrs sens vida dins los braces de la levandièira, lo pagés n’èra demorat mut, assucat, anequelit...

Sièis ans pus tard, tres còps aviá facha repetir la femna. Al quatren èra sortit en rondinant, sens se revirar. Ela s’èra retirada dins la fòraiguièira per eissugar qualques lagremas. Lo ser, al lièch, l’aviá pas agachada. Tota la nuèch a far tantarra, a se demandar se l’enfant èra seu, se naisseriá normal, se ne sortirián pas dos tornarmai, se seriá pas mièlhs que tot aquò s’arrestèsse. Ela tanpauc dormissiá pas, de lagui, non pas qu’acceptèsse pas l’emprenhament novèl, mas de saupre l’òme enchiprós que jamai.

L’endeman, foguèt el qu’o anoncièt a l’ostalada d’un biais un pauquet enigmatic : « Dins qualques meses, tornarem metre lo cadieiron. » Totes l’agachèron, totes s’entragachèron. Lo vaquièr regassèt. Present dins l’ostal quinze ans abans que lo pagés se maridèsse, partejava mai d’un secrèt, coneissiá los projèctes, participava sovent a las decisions. Agèt lèu l’explicacion ; la quítia pagesa precisèt sulpic que, d’en primièr, caldriá desemposcar lo brèç.

– Siás tornarmai aital... diguèt l’ainat, un chic fatalista.

– Tornarmai, Vicenç.

– Tornarmai per dos.. se ne vira, faguèt un dels bessons.

– Aquò rai, metrem dos cadieirons, apondèt l’autre.

Après un cort silenci, lo paire concluguèt :

– Val mai dos de vius qu’un de mòrt.


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

Mots d'oc mots d'ici - Géraud Delbès

Géraud Delbès publiquèt en agost de 2020, Mots d'oc mots d'ici.

L'autor presenta dins son libre de mots e d'expressions d'originas occitanas passats dins la lenga francesa corenta. L'ocasion per el d'explicar lor origina e lor sens primièr en lenga occitana.

Géraud Delbès es animator de ràdio, presenta sus France Bleu Occitanie de Chroniques occitanas, ensenha tanben l'occitan.

Comba Granda I e II - Leopòld Durand

comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.