seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

L'accion se debana al sègle XIX, conta l'istòria d'un francés, Hervé Joncour, que viatja al Japon, alara isolat d'Euròpa, per obténer d'uòus de manhans per fin d'ajudar l'industria de Lavilledieu, son vilatge.

Es donc question de manhans e de manhanièras, de granas e de malautiás, de viatges, d’espèr, d'amor. Jos la pluma Alessandro Baricco l’istòria se fa viatge, viatge dins l'espaci, dins la lenga, dins l'imaginari dels òmes.

Lo libre es estat adaptat al cinèma per François Girard en 2007 jol títol Silk amb per actors principals Michael Pitt e Keira Knightley.

*

Alessandro Baricco nasquèt a Turin en 1958. Encontrèt lo succès tres son primièr roman Castelli di rabbia qu'obtenguèt dins sa traduccion francesa lo prèmi Médicis étranger.

*

Corinne Lhéritier, la traductritz, es nascuda en 1966 a Alès. Abalida entre Nimes e Cevenas es dempuèi 1987 regenta en Calandreta. La de Montpelhièr fins a 1989, puèi aquela de Nimes que dubriguèt amb un ponhal d’amics. Es son trabalh de regenta que d'en primièr la butèt a far de traduccions.

Revirèt tanben la benda dessenhada Los ignorants d'Etienne Davodeau e Richard Leroy.


L'Escudièr de Castèl-Marin - Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]