La MARPÒC publicava en 2018 La Bèstia dau Coàr de Didier Leclerc. Lo libre es en francés e en occitan. Amb, per l'occitan doas versions : una en provençal misralenc e l'autra en provençal referencial.

La traduccion en grafia occitana classica es de Jòrdi Peladan, la traduccion en provençal mistralenc es de Rose Pous.

Presentacion – Lei borrotlaments climatics capviran lei repèrs dei generacions sus lei pendís nauts dei cimas deis Aups de Provença. De piadas novèlas apareisson amb un fum d'ipotèsis sus seis originas ! Cada generacion reagís : leis uns amb una saviesa aparenta, lo joine trapaire ardorosament. Coma faire fàcia a çò desconegut ? Anar far visita al mai ancian dei luòcs qu'es tanben lo melhor caçaire dau canton ? Emai lei sabents de París an pas de responsa !

Alara, quant de coratge e de fòrça faudrà per anar en cèrca de la Bèstia sus lei pendís dau Pic dau Coàr, a l'escasença d'una aventura mitat tragica au mièg dei Tèrras Negras, l'escasença de tornar trapar una natura enfachinanta e preservada, amb sei païsatges a vos copar l'alen.


Lo cambiament - Gui Vialà

lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.