L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.
(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).
Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.
L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.
(Édition de l'éclat, 2014, 80 paginas, 7 èuros).
Dins aquel libronèl, presentat per Claude Le Manchec, se tròban los dos articles de Simone Weil sus la cultura occitana.
Sul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.
Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.
Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.
Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.
Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).
"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.