peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Presentacion de David Fabié

Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb La Primo rouergasso (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels païsans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Auda - Claudi Assemat

auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...