peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Presentacion de David Fabié

Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb La Primo rouergasso (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels païsans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié


Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Òbra poetica de Joan Bodon

joan-bodon Edicion, octobre de 2010, LaDepeche.com comunica :

L'òbra poetica completa de Joan Bodon ven d'èsser publicada per las Edicions de l'IEO en partenariat amb l'Ostal Joan Bodon dins una edicion bilingüa ; devèm la revirada al francés a Rotland Pecout.

Aital tota l'òbra de Joan Bodon es disponibla en occitan e en francés. Las reviradas dels Contes e dels romans foguèron asseguradas per Pèire Canivenc, Cantalausa o Felip Gardy a la demanda de las Edicions de Roergue.