peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Presentacion de David Fabié

Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb La Primo rouergasso (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels païsans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

La societat de consum

societe-de-consommation-baudrillardLa société de consommation - Jean Baudrillard
Folio essais

Quatrena de cobèrta - Lo consum es vengut la morala de nòstre mond. Es a mand de deroïr las fondamentas de l'èsser uman, es a dire l'equilibre que la pensada europèa, dempuèi los Grecs, a mantengut entre las raïças mitologicas e lo mond dels lògos « Coma la societat de l'Edat Mejana s'equilibra sus Dieu e sul Diable, aital la nòstra s'equilibre sul consum e sus sa denonciacion. »

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.