peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Presentacion de David Fabié

Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb La Primo rouergasso (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels païsans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié


Lo professor Cric - Sèrgi Gairal

professor-cric-gairalFebrièr de 2017, Sèrgi Gairal publica al Grelh Roergàs Lo professor Cric, un libre a l'entorn de l'aprendissatge de l'occitan. 

Lo professor Cric es un papagai qu'ensenha a sa companha, Crac, la lenga occitana.

A travèrs aquela istòria, l'obratge tòca a la question de l'aprendissatge d'una lenga e de son usatge, torna tanben sus mantuns punts de lingüistica occitana.

Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda

sus-andrieu-lagarda Per la lenga e la cultura d’Òc, Andrieu Lagarda, la fe en òbras. Tèxtes recampats per Cristian e Martina Lagarda (Lambert-Lucas, 15 èuros, 2016, 104 paginas).

Nascut en 1925, Andrieu Lagarda a darrièr el una longa vida d’ensenhaire e de militant per la lenga e la cultura d’òc. Es pas un òme de capèlas : a trabalhat tanplan dins de mitans ligats al Felibrige coma dins l’occitanisme.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.