cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Lo primièr es lo de Pierre Loti, intellectual e escrivan francés, qu’embarca per China en 1900 a bòrd d’un grand cuirassat de guèrra, lo Redoutable. Se’n va, coma oficièr, far son servici militar.

Lo segond es lo de Cyprien Cabayé, lo pairegrand de Miquèla Cabayé-Ramòs. Païsan e vinhairon lengadocian, nascut prèp de Carcassona, es mandat en China en 1902 amb son regiment, dins l’encastre del servici militar que durava tres ans.

Enfin lo darrièr viatge es fictiu. Es tirat del roman Una odor de gengibre (The Ginger Tree) de l’escrivan escossés Oswald Wynd. Se tracha de lo de Mary Mackenzie : jove escossesa qu’embarca sul paquebòt lo Mooldera cap a China en 1903. Se va maridar amb lo militari britanic que li an promés, aqueste es en pòste a Pekin. Lo personatge relata lo quotidian sul vaissèl pendent lo viatge e son arribada a Pekin.

Tres tèxtes d’una bèla sensibilitat que lor fial comun es lo viatge en batèu fins a China.

L’engèni de Miquèla Cabayé-Ramòs es d’aver recampat dins un meteis obratge realitat e ficcion. D’aver remosat dins un meteis volum tres personalitats desparièras e tres destins que, sens aquò, riscavan pas de se crosar.

La traductriça es tanben l'autora de Una de las Corbièras Nautas e de Una femna l'autra, la vida... Cap a China es sa primièra traduccion.

 


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]