contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Pareis qu'aqueles contes an interessat pichons e grands, e mai d'un m'a demandat de los amassar dins un libron. Auriài pogut demandar al majoral Mouly o à mos amics Calelhon e Seguret de vos presentar aquel libronèl. Aimi mai lo vos servir sens cap de reclama.

Cal pr'aquò que vos digue perqué ai volgut apelar aqueles contes Contes de Sibòt.

Sibòt es lo nom d'un rivatèl qu'amassa las aigas de quatre parròquias, (Ròcacesièras, Sant Crespin, Laverdòla e Sant Maurici). Las pòrta al Rance, e lo Rance las mena al Tarn ; lo Tarn las carreja à la Garona que las va pèrdre dins la mar oceana. À l'ombra dels vèrnhe e dels píbols que butan de long del riu, verdejan de pradelons ont los vaquièrs del país van gardar las vacas. Es dins un d'aquel pradelon qu'anavi gardar la Rossèla e la Laureta. Dins lo prat vesin, la vièlha Catinarda veniá gardar sas fedas e, del temps que lo bestial paissiá, me contava d'istòrias.

Totas las que vos baili aicí son pas d'ela.

Mas n'en pòdi pas contar cap sens me creire assetat à l'ombra d'un vèrnhe, al pè d'un rivatèl ont l'aiga canda bronzis doçament... e que s'apèla Sibòt.

Henri Fournier


Los Tres Gendres del Paure Òme

tres-gendres Los Tres Gendres del Paure Òme d'Ives Roqueta (Vent terral, 13 èuros, Libre Disc, 64 paginas).

Dins l'encastre d'un projècte pedagogic, los escolans bilingües de l'escòla Ròcaguda d'Albi participèron a un talhièr d'escritura e a un talhièr de teatre.

Òbras en occitan d’un republican auvernhat - Charles-Antoine Ravel

oeuvres-republicain-auvergnat-occitan Œuvres en occitan d'un républicain auvergnat de Charles-Antoine Ravel. Edicion aprestada per Joan Ros (EMCC, occitan-francés, 155 paginas, 10 €)

Auvernhat de lenga occitana, filh de vinhairons de la Granda Limanha, Charles-Antoine Ravel voliá tornar a sa lenga son estatut literari e li conferir una dimension universala. Es doncas en occitan que defendèt sas idèas republicanas jos la Restauracion e le Segond Empèri.

'Un moment sens votz' de Francis Gazanhes

En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.