contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Pareis qu'aqueles contes an interessat pichons e grands, e mai d'un m'a demandat de los amassar dins un libron. Auriài pogut demandar al majoral Mouly o à mos amics Calelhon e Seguret de vos presentar aquel libronèl. Aimi mai lo vos servir sens cap de reclama.

Cal pr'aquò que vos digue perqué ai volgut apelar aqueles contes Contes de Sibòt.

Sibòt es lo nom d'un rivatèl qu'amassa las aigas de quatre parròquias, (Ròcacesièras, Sant Crespin, Laverdòla e Sant Maurici). Las pòrta al Rance, e lo Rance las mena al Tarn ; lo Tarn las carreja à la Garona que las va pèrdre dins la mar oceana. À l'ombra dels vèrnhe e dels píbols que butan de long del riu, verdejan de pradelons ont los vaquièrs del país van gardar las vacas. Es dins un d'aquel pradelon qu'anavi gardar la Rossèla e la Laureta. Dins lo prat vesin, la vièlha Catinarda veniá gardar sas fedas e, del temps que lo bestial paissiá, me contava d'istòrias.

Totas las que vos baili aicí son pas d'ela.

Mas n'en pòdi pas contar cap sens me creire assetat à l'ombra d'un vèrnhe, al pè d'un rivatèl ont l'aiga canda bronzis doçament... e que s'apèla Sibòt.

Henri Fournier


Sant Manuel lo Bon, martir - Miguel de Unamuno

Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

Sul libre 'Le couteau sur la langue' de René Merle

couteau-sur-la-langue-merle Un article de Cristian Rapin. Sorsa : Lo Lugarn numèro 82.

Le couteau sur la langue de Renat Merle es un roman escrit, coma lo títol o revèla, en francés. Es un bon roman, rondament menat, de bon legir que s’apièja sus de donadas vertadièras e que las utiliza amb umor.

En bon coneisseire de l’istòria de l’occitanisme politic, l’autor s’apièja sus de tròces d’istòria viscuda.