A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Un roman policièr conforma a çò que la literatura occitana produsís dins lo genre dempuèi los primièrs ensages de Raimond Guiraud amb las enquèstas del comissari Casal, fins al trabalh de Joan Ganhaire amb lo comissari Darnaudguilhem, en passant per Aimat Tastaire e son inspector principal Milien.

Un país, aicí Nimes e las Cevenas, un mòrt e d'enganas. Un libre distraccion, per passar lo temps.

Extrach – D’un còp la polida detectiva s’avisèt d’un cambiament dins lo biais de son companhon. Lo bruch del mastegar golibaud s’èra calat subte. Lo pelhandràs demorava tancat coma en extasi, los uèlhs sens expression negats dins la contemplacion d’un asuèlh fosc. Solet se devinhava al dintre de la boca entredobèrta en fina lisqueta lo lent vai-e-ven de la lenga que cordurava lepeta d’una gauta a l’autra. Al cap d’un temps s’ausiguèt o puslèu se legiguèt sus las pòtas dins un bof teune : « Moton ! ». Margarida n'èra estabosida, presava segur lo rare privilègi d'èstre admesa a la convèrsa interiora e de ne sasir las paraulas mas aquel mot, levat que se foguèsse enganada de tant qu'èra prononciat feblament, la trucava. Moton ? Es que lo Momò virava destimborlat, de fedas, aquí en plena vila ! Pasmens la convèrsa contunhava, gaireben muda.

*

Jòrdi Peladan nasquèt en 1938 a Alès d’una familha cevenòla. Militant occitanista, es engatjat dins lo mitan associatiu de Nimes.

En 2008 cotria amb Josiana Romero publiquèt un metòde d’aprendissatge de la lenga occitana Cap a l’occitan.


Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]