lo-libre-del-causse-2016 Lo Libre del Causse de Pau Gairaud. Transcripcion en grafia normalizada de Domenja Blanchard (Vent Terral, 2016, 464 paginas, 19 èuros).

Lo Libre del Causse, paregut en dos volums de 1968 a 1970, ven enfin d'èsser reeditat. Un dels rares vertadièrs romans escriches en lenga occitana al sègle XX.

*

« Dins una lenga clara, naturala, que repetinga leugièreta, mirgalhada d'esperit trufarèl, es l'immense tablèu de la vida-vidanta que nos ofrís, uèi, l'uèlh furgaire d'un autor que sap agachar, que sap comprene e que non manca ni de sensibilitat, ni de sinceritat. Es dire que Lo Libre del Causse es pas un raconte a l'aiga de ròsa. Es quicòm de vertadièr, gaujós qualque còp e tendre quand s'endeven, sovent rebelut e brutal a l'occasion, coma la vida d'aqueles mases perduts dins aquel país de secada ont la raça montanhòla garda son anar sanse, e rude dins sa punhor. »

Enric Mouly dins son prefaci de 1968 al primièr libre

*

« A cima, i a lo país. Sens illusion de país perdut. La misèria, l’orguèlh. Los òmes. Tot s’intègra al roman. Pas un sol personatge, e mai lo mèstre d’escòla, e mai Lisòta qu’es pas mai qu’una filha de bòria, e mai... e mai... pas un sol personatge que non siá de carn e d’òsses, que son astrada siá pas escricha dins las realitats economicas et socialas del temps, vertadièr fins que dins sa retenguda, fins que dins aquela non-libertat que sembla los caracterizar totes. Un país d’explosions dintradas. Vos convidi a i dintrar. »

Ives Roqueta

*

Presentacion de l'editor - De la Bèla Epòca a 1968, de la Guèrra de 14 a l’Occupacion, a la Resisténcia, e al reviscòl de las Trentas Gloriosas, una saga familiala sus très generacions ont, del Causse roergàs fins a Montpelhièr, es pas solament question de trabalh e de bòrias a salvar, mas d’argent, de sèxe e de passion.

En 1968 sortís Lo Libre del Causse, seguit en 1970 pel Segond Libre del Causse. Pèire Escodornac : l’eròi del libre, ronfut, espatlut, tan larg coma naut, escaissat Palfèrre. Es segut entre dos gendarmas al palatz de justícia de Riòm d’Auvèrnha. Per de qué ? O saurem pas qu’a la tota fin del libre segond.

Dos libres que ne fan qu’un, dins un vestit flame nòu. Tant per la lenga coma per l’escritura, pel debanar e la mestresa de l’accion coma per la riquesa psicologica de sos personatges, un dels melhors romans de nòstra literatura modèrna.

*

Pau Gairaud (Severac del Castèl, 1898 – Montpelhièr, 1994), agent puèi contrarotlaire de l’Enregistrament, blaçat pendent la guèrra de 14, membre actiu de la Resisténcia en Roergue, escriguèt l’essencial de son òbra romanesca en occitan, amb los dos tòmes del Libre del Causse puèi los quatre tòmes del Vièlh Estofegaire.


Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.

Ecrits en langue d'oc & Auteurs Occitans du Haut-Rouergue - Zefir Bòsc

Lo libre Ecrits en langue d'oc et Auteurs Occitans du Haut-Rouergue sortiguèt en 2010. Presenta de tèxtes d'autors occitans del Naut Roergue, contemporans o ancian.

D'escriches en lenga occitana : poèmas, contes, cançons... mas tanben inventaris de bens o contractes.

L'edicion es estada aprestada per Zefir Bòsc. Los tèxtes son classificats per cantons e comunas d'origina :

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.