del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

L'accion se debana dins lo periòde 1900-1914 a Caramauç, Blaia, Labastida Gavaussa, Sant Benesech... Lo libre presenta la vida dels minaires : lo dur trabalh al cròs, los dangièrs, las luchas contra lo Marqués per se melhorar la vida. D'unes son de minaires-païsans, estacats a lor borieta, un trabalh suplementari que lor permet de portar ajuda als minaires en dificultat al moment de las caumas. Trobam aquí una presentacion fisèla de la vida tradicionala al campèstre en 1900, l'ajuda entre pichons proprietaris, los que son pel Marqués coma los que sostenon Jaurés, la vida vidanta dins la lenga parlada pel pòple.

Joan Jaurés es present dins una part bèla de las 256 paginas : fàcia al Marqués, es l'aparaire dels minaires e dels verièrs ; en retorn, a besonh d'eles per èsser elegit deputat e las campanhas electoralas èran acarnassidas. Cent ans après son assasinat, la nauta figura del deputat de Caramauç es presenta dins aquel libre coma se viviá encara d'uèi.

Aquela publicacion es una de las manifestacion del Centre Occitan Rocheguda per l'annada Jaurés.

Del cròs a l'araire es en venda al Centre Occitan Rocheguda, 28, carrièra Rocheguda a Albi al prètz de 18 èuros.

Ramon Ginolhac

*

Ligams :

  • site de l'editor [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion de La dépêche [aquí]

Parladissas animalas - Gèli Combas

Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.