del-cros-a-l-araireDel cròs a l'araire - Gérard Gorgues
Traducion occitana de Jòrdi Raffanel - Centre Occitan Rochegude - Albi - 2014

Presentacion de Ramon Ginolhac dins la revista Lo Diari (numèro 22, 2014) - Lo libre Del cròs a l'araire ven d'èsser publicat pel Centre Occitan Rochegude. Es la traduccion en lenga nòstra del roman De la mine au labour de Gérard Gorgues, autor plan conegut dins lo Caramausin. La revirada es l'òbra de Jòrdi Raffanel que coneis lo trabalh de la tèrra e lo trabalha de la mina.

L'accion se debana dins lo periòde 1900-1914 a Caramauç, Blaia, Labastida Gavaussa, Sant Benesech... Lo libre presenta la vida dels minaires : lo dur trabalh al cròs, los dangièrs, las luchas contra lo Marqués per se melhorar la vida. D'unes son de minaires-païsans, estacats a lor borieta, un trabalh suplementari que lor permet de portar ajuda als minaires en dificultat al moment de las caumas. Trobam aquí una presentacion fisèla de la vida tradicionala al campèstre en 1900, l'ajuda entre pichons proprietaris, los que son pel Marqués coma los que sostenon Jaurés, la vida vidanta dins la lenga parlada pel pòple.

Joan Jaurés es present dins una part bèla de las 256 paginas : fàcia al Marqués, es l'aparaire dels minaires e dels verièrs ; en retorn, a besonh d'eles per èsser elegit deputat e las campanhas electoralas èran acarnassidas. Cent ans après son assasinat, la nauta figura del deputat de Caramauç es presenta dins aquel libre coma se viviá encara d'uèi.

Aquela publicacion es una de las manifestacion del Centre Occitan Rocheguda per l'annada Jaurés.

Del cròs a l'araire es en venda al Centre Occitan Rocheguda, 28, carrièra Rocheguda a Albi al prètz de 18 èuros.

Ramon Ginolhac

*

Ligams :

  • site de l'editor [aquí]
  • critica de Sèrgi Viaule pel Jornalet [aquí]
  • presentacion de La dépêche [aquí]

Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti

lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.