conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.

Aquel tèxte de Elio Vittorini, revirat en lenga nòstra per Ives Roqueta, nos suspren per son originalitat. Es pas un roman, ni una novèla. Digam qu’es una pròsa. L’autor, jol pretèxte de tornar veire la siá maire, s’embarca per una Sicília que “segon sas pròprias paraulas” poiriá èstre un autre país.

Es un viatge passionant dins l’arma de l’autor, dins la de sa maire, una descobèrta esmoventa de las pichonas gents, una faiçon de tornar trobar la prigondor del mond en demorant al ras de las pimparèlas.

De legir a tot prètz coma dison sens lo mendre umorisme, los critics franceses.

Cristian Rapin


Mistèri a l'estadi - Aimat Tastaire

Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Diccionari Occitan-Catalan

diccionari-occitan-catalanDiccionari Catalá-Occitá Occitan-Catalan - Claudi Balaguer e Patrici Pojada

Editor : Llibre de l'índex - 980 paginas - 2012 
ISBN : 84-95317-98-2

Aqueste diccionari es lo primièr a far lo pont entre aquelas doas lengas bessonas. 16 milas dintradas amb per caduna la prononciacion fonetica correspodenta.

Lo diccionari conten tanben qualques nocions de gramatica occitana.

Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.