conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.

Aquel tèxte de Elio Vittorini, revirat en lenga nòstra per Ives Roqueta, nos suspren per son originalitat. Es pas un roman, ni una novèla. Digam qu’es una pròsa. L’autor, jol pretèxte de tornar veire la siá maire, s’embarca per una Sicília que “segon sas pròprias paraulas” poiriá èstre un autre país.

Es un viatge passionant dins l’arma de l’autor, dins la de sa maire, una descobèrta esmoventa de las pichonas gents, una faiçon de tornar trobar la prigondor del mond en demorant al ras de las pimparèlas.

De legir a tot prètz coma dison sens lo mendre umorisme, los critics franceses.

Cristian Rapin


'Retraches d'Occitània e de delà' de Gèli Combas (2024)

Retraches d'Occitània
e de delà Las edicions del Grelh Roergàs publica Retraches d'Occitània e de delà de Gèli Combas.

Après Una lutz sul camin publicat en 2011 e Parladissas animalas en 2021, dos libres publicats a la edicions del Grelh Roergàs, Gèli Combas nos dona sos Retraches d’Occitània e de delà. Aquí sus 160 paginas, en trenta racontes nos fa traversar lo periòde de las annadas setanta a uèi e viatjar d’Occitània a Espanha.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.