conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.

Aquel tèxte de Elio Vittorini, revirat en lenga nòstra per Ives Roqueta, nos suspren per son originalitat. Es pas un roman, ni una novèla. Digam qu’es una pròsa. L’autor, jol pretèxte de tornar veire la siá maire, s’embarca per una Sicília que “segon sas pròprias paraulas” poiriá èstre un autre país.

Es un viatge passionant dins l’arma de l’autor, dins la de sa maire, una descobèrta esmoventa de las pichonas gents, una faiçon de tornar trobar la prigondor del mond en demorant al ras de las pimparèlas.

De legir a tot prètz coma dison sens lo mendre umorisme, los critics franceses.

Cristian Rapin


Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.