'L'Òme invisible' de H. G. Wells, Pèire Beziat
Detalh de la cobèrta del libre 'L'Òme invisible' de H. G. Wells dins sa version occitana

Las Éditions des Régionalisme publiquèt en 2024 la traduccion occitana del libre de Herbert George Wells, L'Òme invisible. La traduccion es de Pèire Beziat.

La primièra edicion del libre en lenga anglesa data de 1897 jol títol The Invisible Man.

Qual sap qual es aquel estrangièr que se ven albergar a l’abitarèla del vilatge en plen ivèrn ? Per èsser original, es un original. Jamai quita pas sa cambra e fa venir tota un fotral de fiòlas e de botelhons.

Lo sospièch ganha tota la comuna e las bartavèlas mosisson pas. Mas jos sos vestits un pauc fantasieroses, s’amaga un grand scientific que son invisibilitat lo va menar dins una aventura que s’èra pas imaginada a la debuta.

Aquel roman de Wells al còp risolièr e tragic, profetic tanben, pausava ja, i a mai de cent ans, la question : per nòstre bonaür, podèm far çò que volèm de nòstre còrs ? Las tecnicas son a man, uèi, de permetre de tansformacions prigondas. Alara, de qué far ? H. G. Wells respond aquí a sa manièra a la question.

Herbert George Wells (1866-1946) es un escrivan britanic, mai que mai conegut per sos romans de sciéncia-ficcion o d'anticipacion. Sas òbras son estadas escrichas e publicadas après los primièrs libres de Jules Verne e ne pòrtan l'influéncia. Wells es tanben l’autor de fòrça romans de satira sociala, d’òbras de prospectiva, de reflexion politicas e socialas tan plan coma d’obratges tocant a la biologia e a l’istòria. Pendent un temps, foguèt fòrt escotat dins los mitans politics.

Pèire Beziat, nascut en 1954, nos torna presentar una òbra màger de la literatura mondiala. Aquel trabalh de traduccion ven après la sortida de :

  • L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson en 2015 (IEO Edicions) ;
  • Lo mond perdut de Sir Arthur Conan Doyle en 2017 (IEO Edicions) ;
  • dos volums de Las aventuras de Sherlock Holmes d'Arthur Conan Doyle en 2018 (IEO Edicions) ;
  • Viatge amb un ase per Cevenas de Robert Louis Stevenson en 2019 (Éditions des régionalismes) ;
  • La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving en 2021 (IEO Edicions) ;
  • La Pèsta Escarlata de Jack London en 2021 (Éditions des régionalismes) ;
  • 1984 de George Orwell en 2022 (Éditions des régionalismes) ;
  • Las Memòrias de Sherlock Holmes d’Arthur Conan Doyle en 2024 (Éditions des régionalismes).

*

mars

*

Es de notar que los libres editats per IEO Edicion son d'una bona qualitat editoriala. Al contrari, los títols publicats a cò de las Éditions des Regionalismes patisson eles d'una clara manca de seriós : los tèxtes son clafits de fautas e deservisson lo trabalh de traduccion de Pèire Beziat.

*

'L'Òme invisible' de H. G. Wells

L'Òme invisible de H. G. Wells, Éditions des Régionalismes, 2024


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Per un erbièr de Roergue - Iveta Balard

Per
un erbièr de Roergue, Yvette Balard Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat, lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.

Presentacion de Cristian Andrieu : « Professora de sciéncias de la natura, dempuèi totjorn passionada de natura, Iveta Balard ensenha tant als joves coma als vièlhs las meravilhas que pòrta lo nòstre mond. E qual o podiá far tan plan dins la lenga que presam tant, nautres defensors de la lenga del país, defensors de la diversitat lingüistica ? Qual nos podiá dire melhor totes aqueles noms que lo pòble occitan donèt a las èrbas qu'aprenguèt a utilizar e doncas a respectar ?

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.