lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.


Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

Mots d'oc mots d'ici - Géraud Delbès

Géraud Delbès publiquèt en agost de 2020, Mots d'oc mots d'ici.

L'autor presenta dins son libre de mots e d'expressions d'originas occitanas passats dins la lenga francesa corenta. L'ocasion per el d'explicar lor origina e lor sens primièr en lenga occitana.

Géraud Delbès es animator de ràdio, presenta sus France Bleu Occitanie de Chroniques occitanas, ensenha tanben l'occitan.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.