lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Totes sabèm que per parlar una lenga, cal far sieus, lo mai possible, lo lexic, la sintaxi e l'èime de la lenga. Per comprene o se far comprene, cal recebre o donar quora un sinonim, quora un o mai d'un exemple. N'avèm besonh tant dins la fasa d'aprendissatge de la lenga coma dins la fasa de perfeccionament, mas tanben dins la practica quotidiana. Per mantuna rason, lo nombre d'exemples es limitat e sovent insufisent dins las gramaticas e los diccionaris. Es aquela manca qu'avèm ensajat de compensar, en fasent a l'encòp un obratge de consulta e un instrument de trabalh original sus la lenga.

I trobaretz de centenats de sinonims e de milieirats d'exemples autentics de lenga parlada e modèrna que los occitanofòns de naissença e fòrça maites emplegan correntament. E mai se cal tanben téner compte de l' intonacion (en lenga parlada) e de la diferéncia entre lo sens pròpri e lo sens figurat, una expression o una frasa dison totjorn quicòm. D'ont mai coneissèm de biaisses de dire, d'ont mai o disèm melhor e d'ont mai o escrivèm melhor. Oblidèssem pas que la lenga escricha es lo complement natural e indispensable de la lenga parlada : una enriquís l'autra.

Propausam dètz categorias principalas e vint-e-sèt joscategorias, d'unas mai longas que non pas las autras, que seriá estat inutil e completament artificial de vóler far de tièiras egalas. Vist que los camps lexicals de tota lenga s'entremesclan de contunh, subretot en lenga parlada. Avèm pas volgut tanpauc multiplicar ni las categorias ni las joscategorias. Adonc, cada frasa se tròba dins una sola joscategoria que deu èsser considerada al sens larg.

Propausam tanben una tièira d'activitats pedagogicas, d'unas personalas, d'autras collectivas basadas sul principi de l'interactivitat. Se rapòrtan a las divèrsas competéncias necessàrias dins la practica d'una lenga : competéncia lexicala, compreension orala e escrich a, expression orala e escricha, memorizacion ; permeton de trabalhar pus especificament tala o tala competéncia e, coma tot exercici, se pòdon adaptar en foncion d'un objectiu precís, çò que dona una sensfin de possibilitats. Cada utilizator farà sa causida segon çò que vòl aprene o ensenhar, las modificarà, las enriquirà o n'inventarà d'autras de son sicap.

Los autors.

De notar que dins mai d'una categoria, trobaretz de frasas o de definicions que son de responsas cortetas a de questions precisas, o que contenon un vejaire que los autors vòlon pas impausar a degun.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard
Illustracions de Geneviève Joly
Cultura d'òc - 2006 - 318 paginas - 25 èuros
ISBN : 2-912293-10-3


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Contes d'Aubrac

mars Letras d'Òc publica (2019) los Contes d'Aubrac. Lo libre de 368 paginas es propausat al prètz de 27 èuros. Presentacion de l'editor :

Enfin ! Los contes enregistrats en Aubrac al moment de la granda enquèsta del CNRS de las annadas 1960 – demorats inedits dempuèi –, espelisson ara, mai de cinquanta ans après, dins la lenga dels contaires, l’occitan de l’Aubrac.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.