lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Totes sabèm que per parlar una lenga, cal far sieus, lo mai possible, lo lexic, la sintaxi e l'èime de la lenga. Per comprene o se far comprene, cal recebre o donar quora un sinonim, quora un o mai d'un exemple. N'avèm besonh tant dins la fasa d'aprendissatge de la lenga coma dins la fasa de perfeccionament, mas tanben dins la practica quotidiana. Per mantuna rason, lo nombre d'exemples es limitat e sovent insufisent dins las gramaticas e los diccionaris. Es aquela manca qu'avèm ensajat de compensar, en fasent a l'encòp un obratge de consulta e un instrument de trabalh original sus la lenga.

I trobaretz de centenats de sinonims e de milieirats d'exemples autentics de lenga parlada e modèrna que los occitanofòns de naissença e fòrça maites emplegan correntament. E mai se cal tanben téner compte de l' intonacion (en lenga parlada) e de la diferéncia entre lo sens pròpri e lo sens figurat, una expression o una frasa dison totjorn quicòm. D'ont mai coneissèm de biaisses de dire, d'ont mai o disèm melhor e d'ont mai o escrivèm melhor. Oblidèssem pas que la lenga escricha es lo complement natural e indispensable de la lenga parlada : una enriquís l'autra.

Propausam dètz categorias principalas e vint-e-sèt joscategorias, d'unas mai longas que non pas las autras, que seriá estat inutil e completament artificial de vóler far de tièiras egalas. Vist que los camps lexicals de tota lenga s'entremesclan de contunh, subretot en lenga parlada. Avèm pas volgut tanpauc multiplicar ni las categorias ni las joscategorias. Adonc, cada frasa se tròba dins una sola joscategoria que deu èsser considerada al sens larg.

Propausam tanben una tièira d'activitats pedagogicas, d'unas personalas, d'autras collectivas basadas sul principi de l'interactivitat. Se rapòrtan a las divèrsas competéncias necessàrias dins la practica d'una lenga : competéncia lexicala, compreension orala e escrich a, expression orala e escricha, memorizacion ; permeton de trabalhar pus especificament tala o tala competéncia e, coma tot exercici, se pòdon adaptar en foncion d'un objectiu precís, çò que dona una sensfin de possibilitats. Cada utilizator farà sa causida segon çò que vòl aprene o ensenhar, las modificarà, las enriquirà o n'inventarà d'autras de son sicap.

Los autors.

De notar que dins mai d'una categoria, trobaretz de frasas o de definicions que son de responsas cortetas a de questions precisas, o que contenon un vejaire que los autors vòlon pas impausar a degun.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard
Illustracions de Geneviève Joly
Cultura d'òc - 2006 - 318 paginas - 25 èuros
ISBN : 2-912293-10-3


Traduccion francesa del 'Libre de Catòia' de Joan Bodon

catoia-frances-bodonVen de pareisse (febrièr de 2017) una novèla traduccion francesa del Libre de Catòia de Joan Bodon. Es deguda a Alem Surre Garcia, escrivan e conferencièr. Trabalhèt en collaboracion amb Françoise Meyruels e Martine Boulanger.

La darrièra traduccion de Pèire Canivenc datava de 1993. Son Les editions du Rouergue que la propausava, alara que reeditavan l'integrala de l'òbra de l'autor, en version originala occitana e dins sa traduccion en francés. Joan de Cantalausa assegurava la direccion del trabalh editorial.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...