lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Totes sabèm que per parlar una lenga, cal far sieus, lo mai possible, lo lexic, la sintaxi e l'èime de la lenga. Per comprene o se far comprene, cal recebre o donar quora un sinonim, quora un o mai d'un exemple. N'avèm besonh tant dins la fasa d'aprendissatge de la lenga coma dins la fasa de perfeccionament, mas tanben dins la practica quotidiana. Per mantuna rason, lo nombre d'exemples es limitat e sovent insufisent dins las gramaticas e los diccionaris. Es aquela manca qu'avèm ensajat de compensar, en fasent a l'encòp un obratge de consulta e un instrument de trabalh original sus la lenga.

I trobaretz de centenats de sinonims e de milieirats d'exemples autentics de lenga parlada e modèrna que los occitanofòns de naissença e fòrça maites emplegan correntament. E mai se cal tanben téner compte de l' intonacion (en lenga parlada) e de la diferéncia entre lo sens pròpri e lo sens figurat, una expression o una frasa dison totjorn quicòm. D'ont mai coneissèm de biaisses de dire, d'ont mai o disèm melhor e d'ont mai o escrivèm melhor. Oblidèssem pas que la lenga escricha es lo complement natural e indispensable de la lenga parlada : una enriquís l'autra.

Propausam dètz categorias principalas e vint-e-sèt joscategorias, d'unas mai longas que non pas las autras, que seriá estat inutil e completament artificial de vóler far de tièiras egalas. Vist que los camps lexicals de tota lenga s'entremesclan de contunh, subretot en lenga parlada. Avèm pas volgut tanpauc multiplicar ni las categorias ni las joscategorias. Adonc, cada frasa se tròba dins una sola joscategoria que deu èsser considerada al sens larg.

Propausam tanben una tièira d'activitats pedagogicas, d'unas personalas, d'autras collectivas basadas sul principi de l'interactivitat. Se rapòrtan a las divèrsas competéncias necessàrias dins la practica d'una lenga : competéncia lexicala, compreension orala e escrich a, expression orala e escricha, memorizacion ; permeton de trabalhar pus especificament tala o tala competéncia e, coma tot exercici, se pòdon adaptar en foncion d'un objectiu precís, çò que dona una sensfin de possibilitats. Cada utilizator farà sa causida segon çò que vòl aprene o ensenhar, las modificarà, las enriquirà o n'inventarà d'autras de son sicap.

Los autors.

De notar que dins mai d'una categoria, trobaretz de frasas o de definicions que son de responsas cortetas a de questions precisas, o que contenon un vejaire que los autors vòlon pas impausar a degun.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard
Illustracions de Geneviève Joly
Cultura d'òc - 2006 - 318 paginas - 25 èuros
ISBN : 2-912293-10-3


Cap a China

cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.