perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

Alzèu de Massabrac, un jove chivalièr, es amorós d'Esclarmonda, la filha de Raimond de Perelha. Mas aquesta frequenta las bonasfemnas e los bonsòmes de la religion catara. Es embelinada per lor fe e lors cresenças. Al bonur de l'aicí-bas causirà la felicitat de l'amondaut.

Un roman istoric de tria. Entre amor terrèstre impossible, resisténcia a l'envasidor e mistèris venguts de las prigondors dels tempses, lo legeire nauleja sus mantunes registres. « Mas per endessús lo lenhièr, tal un aucèl de las alas resplendentas, polsava, dardalhanta per los sègles dels sègles, l'anma occitana... ».

Raimonda Tricoire (1899-1994) es una escrivana occitana nascuda e mòrta a Dun en Arièja. Escriguèt mantuns romans en francés, mas tanben de poesias, de contes e de cronicas en occitan que publiquèt dins divèrsas revista.

Sèrgi Viaule, escrivan e traductor, passionat per lo periòd catar, assegurèt la traduccion en occitan del libre. Aviá de per abans propausadas la traduccion en occitan del libre de Maurice Magre Le Sang de Toulouse. Es tanben traductor amb Jòrdi Blanc del libre La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa de Carles Puigdemont.


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

La batalha de Muret - Joseph Anglade

batalha-de-muret La bataille de Muret de Joseph Anglade (Privat, 2002, 99 paginas).

Quatrena de cobèrta – Sèt cent ans après la batalha de Muret, siá en 1913, Joseph Anglade, professor de lenga e litteratura meridionalas a l'universitat de Tolosa, escrivèt per las edicions Privat, Une bataille de Muret, que coneguèt un grand succès mas que se tròba, dempuèi un bèl brieu, agotada.

Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.