don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

L’ingeniós gentilòme dòn Quichòt de la Mancha es aquò, un roman d’aventuras, pus descabestradas las unas que las autras, que meton dòn Quichòt e Sanche en contacte non solament amb de molins de vent, mas tanben amb d’aubergistas, de mulatièrs, de mercadièrs, de forçats, de pastres, de penitents, de comedians, d’estudiants, de pelegrins, de bandits, un duc, una duquessa, de paradors, d’oires de vin, un carri amb de leons, una barca de pescaires, de fedas, de cats, de pòrcs, de vacas, etc.

A prepaus de Cervantes, Joan Bodon se demanda dins La Quimèra (1974) « perqué son òbra lo despassèt ? ». Lo despassèt per l’universalitat de son messatge e sa modernitat, emai se raportèsse a la societat del sègle XVI. Dins son deliri, dòn Quichòt balha als òmes, a l’Umanitat entièira, de leiçons d’una granda saviesa, sens oblidar lo ròtle essencial de Sanche, l’escudièr indissociable de son mèstre.

Mercegi l’Institut d’Estudis Occitans de permetre qu’aquela tièira d’aventuras, que son las apevasons de l’òbra mèstra de Cervantes, siá desenant accessibla dins nòstra lenga. Tre la debuta, considerèri que la formula dels « tròces causits » èra la melhora per la descobrir e la presar.

De segur, aquela lectura serà tanben una aventura de las bèlas per cadun.

Sèrgi Gairal

*

Sul traductor - Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras dins Tarn. Licenciat d’espanhòl a Tolosa ensenhèt l’espanhòl. Retirat dempuèi 2008 trabalha activament a son òbra escricha. Es l'autor de Lo Barracon (reeditat en 2015 IEO Edicion), d'Un estiu sus la talvera (reeditat en 2015 IEO Edicion), de Las vacanças de pascas (2013 IEO Edicion). Publica tanben regularament a las edicion del Grelh Roergàs de pichons romans policièrs, de mots crosats.

Anima regularament corses e talhièrs en occitan. Collaborèt activament als diccionaris de Cristian Laus e de Cantalausa, al metòde Cap a l’Occitan (IEO).

*

Extrach

Devistèron alara trenta o quaranta molins de vent que i a dins aquel ròdol. Tanlèu los veire, dòn Quichòt diguèt a son escudièr :

– Sèm plan mai astrucs que çò qu’auriam pogut desirar. Los veses aval, amic Sanche, aquel trentenat de gigantasses. Me vau batre contra eles ; te prometi que ne demorarà pas cap de viu e que començarem de nos enriquir amb lors despolhas. Aquò es una guèrra justa, un servici grand fach a Dieu de desembarrassar la fàcia de la Tèrra de tota aquela rafatalha.

– De gigants ? Quines gigants ?

– Aqueles que veses aval, dels braces longasses, que d’unes los an sovent de quasi doas lègas.

– Vos senhali, Sénher, que son pas de gigants, mas de molins de vent, e que son pas de braces, mas las alas que butadas pel vent fan virar la mòla del molin.

– Se vei ben que coneisses pas res d’aqueles afars. Son de gigants e, s’as paur, fai-te enlà e prèga del temps que ieu me vau batre contra eles, dins una batèsta terribla e inegala.

*

Çai jos Dòn Quichòt per Gustave Doré

don-quichot-g-dore


Las vacanças de Pascas - Sèrgi Gairal

vacancas-sergi-gairal Dins Lo barracon, tot un vilatge cèrca Clotilda, una dròlla de dètz ans que desapareis pendent un mes e mièg.

Dètz e sèt ans pus tard, aquela dròlla, venguda adulta, decidís de contar son escapada, de dire la vertat a totes los que la cerquèron. Aquò balha Las vacanças de pascas un pichon roman a la primièra persona, sensible e just.

Une langue en quête d’une nation - Francesca Zantedeschi

zantedeschi Une langue en quête d’une nation un libre de Francesca Zantedeschi (IEO Edicion, 2013, 202 paginas, 22 èuros).

Presentacion – Amb aqueste trabalh, rigorós e precís, Francesca Zantedeschi nos acompanha dins los debats d'una epòca dont l'èco s'ausís encara uèi.

Se concentra suls procediments de reconeissença, dins un Estat-Nacion, d'una lenga diferenta de la lenga oficala.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.