don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

L’ingeniós gentilòme dòn Quichòt de la Mancha es aquò, un roman d’aventuras, pus descabestradas las unas que las autras, que meton dòn Quichòt e Sanche en contacte non solament amb de molins de vent, mas tanben amb d’aubergistas, de mulatièrs, de mercadièrs, de forçats, de pastres, de penitents, de comedians, d’estudiants, de pelegrins, de bandits, un duc, una duquessa, de paradors, d’oires de vin, un carri amb de leons, una barca de pescaires, de fedas, de cats, de pòrcs, de vacas, etc.

A prepaus de Cervantes, Joan Bodon se demanda dins La Quimèra (1974) « perqué son òbra lo despassèt ? ». Lo despassèt per l’universalitat de son messatge e sa modernitat, emai se raportèsse a la societat del sègle XVI. Dins son deliri, dòn Quichòt balha als òmes, a l’Umanitat entièira, de leiçons d’una granda saviesa, sens oblidar lo ròtle essencial de Sanche, l’escudièr indissociable de son mèstre.

Mercegi l’Institut d’Estudis Occitans de permetre qu’aquela tièira d’aventuras, que son las apevasons de l’òbra mèstra de Cervantes, siá desenant accessibla dins nòstra lenga. Tre la debuta, considerèri que la formula dels « tròces causits » èra la melhora per la descobrir e la presar.

De segur, aquela lectura serà tanben una aventura de las bèlas per cadun.

Sèrgi Gairal

*

Sul traductor - Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras dins Tarn. Licenciat d’espanhòl a Tolosa ensenhèt l’espanhòl. Retirat dempuèi 2008 trabalha activament a son òbra escricha. Es l'autor de Lo Barracon (reeditat en 2015 IEO Edicion), d'Un estiu sus la talvera (reeditat en 2015 IEO Edicion), de Las vacanças de pascas (2013 IEO Edicion). Publica tanben regularament a las edicion del Grelh Roergàs de pichons romans policièrs, de mots crosats.

Anima regularament corses e talhièrs en occitan. Collaborèt activament als diccionaris de Cristian Laus e de Cantalausa, al metòde Cap a l’Occitan (IEO).

*

Extrach

Devistèron alara trenta o quaranta molins de vent que i a dins aquel ròdol. Tanlèu los veire, dòn Quichòt diguèt a son escudièr :

– Sèm plan mai astrucs que çò qu’auriam pogut desirar. Los veses aval, amic Sanche, aquel trentenat de gigantasses. Me vau batre contra eles ; te prometi que ne demorarà pas cap de viu e que començarem de nos enriquir amb lors despolhas. Aquò es una guèrra justa, un servici grand fach a Dieu de desembarrassar la fàcia de la Tèrra de tota aquela rafatalha.

– De gigants ? Quines gigants ?

– Aqueles que veses aval, dels braces longasses, que d’unes los an sovent de quasi doas lègas.

– Vos senhali, Sénher, que son pas de gigants, mas de molins de vent, e que son pas de braces, mas las alas que butadas pel vent fan virar la mòla del molin.

– Se vei ben que coneisses pas res d’aqueles afars. Son de gigants e, s’as paur, fai-te enlà e prèga del temps que ieu me vau batre contra eles, dins una batèsta terribla e inegala.

*

Çai jos Dòn Quichòt per Gustave Doré

don-quichot-g-dore


A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

Identitat culturala e dinamisme economic

identitat-culturala-ieo Identitat culturala e dinamisme economic . Actes del collòqui, 24 e 25 de novembre de 1990, Centre Cultural Albigés. IEO Edicion, 21,50 èuros

Presentacion de l'editor : "I a 500 ans, en 1492, los indians d’America descobrissián l’Euròpa e sa violéncia colonizaira a travèrs l’arribada de tres caravelas. Aquel eveniment foguèt per eles e per nosautres una revolucion economica e culturala que butava al delà del pensable, las frontièras del mond e qu’anava s’esperlongar fins ara.

Las aventuras de Rainard e Isengrin

Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a son compaire, lo lop Isengrin.

I tornaretz trobar tanben lo corbàs Tiecelin e son formatge saborós, lo poton de patz de Rainard e de la mesenga, las caças del rei Nòble, lo leon, Cantaclar lo pol tant fièr coma finòt o lo panatòri de las anguialas e dels cambajons.