don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

L’ingeniós gentilòme dòn Quichòt de la Mancha es aquò, un roman d’aventuras, pus descabestradas las unas que las autras, que meton dòn Quichòt e Sanche en contacte non solament amb de molins de vent, mas tanben amb d’aubergistas, de mulatièrs, de mercadièrs, de forçats, de pastres, de penitents, de comedians, d’estudiants, de pelegrins, de bandits, un duc, una duquessa, de paradors, d’oires de vin, un carri amb de leons, una barca de pescaires, de fedas, de cats, de pòrcs, de vacas, etc.

A prepaus de Cervantes, Joan Bodon se demanda dins La Quimèra (1974) « perqué son òbra lo despassèt ? ». Lo despassèt per l’universalitat de son messatge e sa modernitat, emai se raportèsse a la societat del sègle XVI. Dins son deliri, dòn Quichòt balha als òmes, a l’Umanitat entièira, de leiçons d’una granda saviesa, sens oblidar lo ròtle essencial de Sanche, l’escudièr indissociable de son mèstre.

Mercegi l’Institut d’Estudis Occitans de permetre qu’aquela tièira d’aventuras, que son las apevasons de l’òbra mèstra de Cervantes, siá desenant accessibla dins nòstra lenga. Tre la debuta, considerèri que la formula dels « tròces causits » èra la melhora per la descobrir e la presar.

De segur, aquela lectura serà tanben una aventura de las bèlas per cadun.

Sèrgi Gairal

*

Sul traductor - Sèrgi Gairal nasquèt lo 19 de febrièr de 1948 a Castras dins Tarn. Licenciat d’espanhòl a Tolosa ensenhèt l’espanhòl. Retirat dempuèi 2008 trabalha activament a son òbra escricha. Es l'autor de Lo Barracon (reeditat en 2015 IEO Edicion), d'Un estiu sus la talvera (reeditat en 2015 IEO Edicion), de Las vacanças de pascas (2013 IEO Edicion). Publica tanben regularament a las edicion del Grelh Roergàs de pichons romans policièrs, de mots crosats.

Anima regularament corses e talhièrs en occitan. Collaborèt activament als diccionaris de Cristian Laus e de Cantalausa, al metòde Cap a l’Occitan (IEO).

*

Extrach

Devistèron alara trenta o quaranta molins de vent que i a dins aquel ròdol. Tanlèu los veire, dòn Quichòt diguèt a son escudièr :

– Sèm plan mai astrucs que çò qu’auriam pogut desirar. Los veses aval, amic Sanche, aquel trentenat de gigantasses. Me vau batre contra eles ; te prometi que ne demorarà pas cap de viu e que començarem de nos enriquir amb lors despolhas. Aquò es una guèrra justa, un servici grand fach a Dieu de desembarrassar la fàcia de la Tèrra de tota aquela rafatalha.

– De gigants ? Quines gigants ?

– Aqueles que veses aval, dels braces longasses, que d’unes los an sovent de quasi doas lègas.

– Vos senhali, Sénher, que son pas de gigants, mas de molins de vent, e que son pas de braces, mas las alas que butadas pel vent fan virar la mòla del molin.

– Se vei ben que coneisses pas res d’aqueles afars. Son de gigants e, s’as paur, fai-te enlà e prèga del temps que ieu me vau batre contra eles, dins una batèsta terribla e inegala.

*

Çai jos Dòn Quichòt per Gustave Doré

don-quichot-g-dore


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Beluguet e lo Drac - Robert Perrotto-André

beluguet-e-lo-drac Beluguet e lo Drac de Robert Perrotto-André (Lacour-Ollé, 2005, 152 paginas, 15.00 €).

Una novèla aventura e una novèla quista per lo Beluguet. Après qu'aguèsse desliurada la Luna, vaquí qu'es a caçar lo Drac qu'a raubat la clau d'aur de Bauma Santa e lo tresaur dei Nanets.