Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

« Aquí se vendiá de timbres de colleccion. Darrièr la vitra èran presentadas de pochetas amb de timbres de gaireben totes los païses : polits images de bèstias, de flors, de monuments, tot aquò plen de colors. I aviá tanben de cartas e d’envolòpas que portavan un sagèl que se disiá del "primièr jorn" d’emission. Res de rar. Se met pas jol nas de tot lo monde, çò que donariá benlèu de marridas idèas a de colleccionaires envejoses. Cada jorn l’òme s’arrestava davant aquelas vinhetas. Semblava prene plaser de las véser, puèi sens agachar las autras botigas e, totjorn dapàs, tornèt trobar la carrièra del Portal Nòu. Èra gaireben nuèit quand dobriguèt la pòrta de l’ostal. »

Dins aquel pichon mond claus de la filatelia, lo legeire tornarà trobar amb plaser l’inspector Tadèu ja present dins Par o Impar.

Pèire Rabasse en 2017 presentava lo libre dins la revista Lo Lugarn. Extrach : « Dins una vila mejana que demòra de temps anonima, mas que l'autor se pòt pas empachar de nomenar Castras en fin de narracion, un òme es ensucat a mòrt.

« D'aquí entr'aquí lo paure inspector Tadèu, sens cap d'indici provant a la debuta, se va lançar sus la pista de criminals potencials. Va córrer de costats e d'autres per s'anar copar lo nas d'aicí e d'ailà. Va sautar de mal en marrit. Mas aquò's lo mestièr de policièr qu'o vòl. Es tanben lo mestièr de l'escrivan de lo far damnar una mica en lo butant dins d'andronas. Es la règla fondamentala del genre e Gui Vialà es luènh de l'aver doblidada. »


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.