mars Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr pròche e conegut, ven estrangièr.

Lo cadre que causís Bernadeta Romieu es pro comun e plan conegut dels lectors occitanofòns : lo campèstre nòrd roergàs. Aquel campèstre es una ancora, un referent, al còp per l'autora e per sos personatges. Mas Bernadeta Romieu sap dubrís l'univèrs del raconte. Mercés a Rosan, jove jornalista, no passeja en orient en Índia, a París, al còr de la modernitat ; al còrs de las guèrras tanben que ne patiguèt recentament lo mond.

Son las relacions familialas que son al centre del libre. Un primièr raconte nos dona los secret de la familha. Aquesta narracion es ja en se un pichon roman dins lo roman. Roman que se perseguís, ven quèsta, enquèsta quasi, al mièg dels treboladisses del mond.

Un libre mestrejat que manca d'ambicion mas dona a las letras occitanas un pichon quicòm que podèm efectivament apelar roman.


A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Imagièr francais-occitan

imagier-macarel La societat Macarel propausa un imagièr francés-occitan de mai de 1000 mots. Un otís practic e fisable per apréner lo vocabulari corrent.

La lexicografa Josiana Ubaud e l'escrivan Sèrgi Viaule an causit los tèrmes occitans. L'edicion, realizada amb las edicions Piccolia, es estada sostenguda pel CIRDÒC e per la Region Lengadòc-Rosselhon. Piccolia an ja publicat d'imatgièrs pel basc, l'alsacian, lo breton, lo catalan...

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »