Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas
de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr
pròche e conegut, ven estrangièr.
Lo cadre que causís Bernadeta Romieu es pro comun e plan conegut dels lectors occitanofòns : lo campèstre nòrd roergàs. Aquel campèstre es una ancora, un referent, al còp per l'autora e per sos personatges. Mas Bernadeta Romieu sap dubrís l'univèrs del raconte. Mercés a Rosan, jove jornalista, no passeja en orient en Índia, a París, al còr de la modernitat ; al còrs de las guèrras tanben que ne patiguèt recentament lo mond.
Son las relacions familialas que son al centre del libre. Un primièr raconte nos dona los secret de la familha. Aquesta narracion es ja en se un pichon roman dins lo roman. Roman que se perseguís, ven quèsta, enquèsta quasi, al mièg dels treboladisses del mond.
Un libre mestrejat que manca d'ambicion mas dona a las letras occitanas un pichon quicòm que podèm efectivament apelar roman.
Gérard Marty ven de publicar lo libre Del temps que lo bestium parlavan. Bilingüe occitan/francés
es prefaçat per Jean-Claude Dugros. Las illustracions son de Jacques Saraben.
Las edicions A l'asard Bautezar ! venon de tornar editar (2014) los Nadals de Saboly.
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.