la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lo libre compren tres novèlas, La Caraco ; Lou regrét de Peire Guilhem ; Lou Palangre ; caduna a son èime particulièr e mòstra la diversitat de l'engèni de l'autor.

La Caraco es una idila de Camarga ont lo còr d'un gardian es abrandat pels uèlhs negres e la pèl maurèla d'una caraco. Garda son secret dins son trefons sens gausar jamai parlar e òm sentís la grandor de sa sofrença lo jorn ont la caraco, aucèl de pasatge, fòranisa e l'abandona.

Amb Lo regrèt de Peire Guilhem dintram dins lo mond dels toreros ; fasèm coneissença amb Pèire Guilhem, lo gardian d'ont lo còr s'endolentís en vejent los paures chavals estripats per la banas dels taures ; per ne salvar un, lo Pavon, qu'aviá monta autres còps, es prest a sacrificar son argent e mème son amor.

Lou Palangre, vous remena coma un conte d'Edgard Poe ; òm seguís lo progrés dels remòrds que rosegan lo còrs del gardian Pèire Gargan e l'òm vei arribar amb espant lo moment ont lo paure òme, atirat per l'aiga coma la lauseta per lo miralh, anirà cabussar dins lo gorg.

Cal legir aquelas tres novèlas per aver una idèa de la manièra de Jousé d'Arbaud. Poeta de primièra, s'es mostrat prosator requist tant dins La Bestio dóu Vaccarés que dins La Caraco ; lo Felibrige deu èsser fièr d'aver d'òmes coma Jousé d'Arbaud qu'i fan onor a lo fan coneisse dins totes lo caires de la França.

Lo libre es admirablament editat e deu ondrar tota bibliotèca felibrenca.


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Las grandas representacions del mond

representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »