la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lo libre compren tres novèlas, La Caraco ; Lou regrét de Peire Guilhem ; Lou Palangre ; caduna a son èime particulièr e mòstra la diversitat de l'engèni de l'autor.

La Caraco es una idila de Camarga ont lo còr d'un gardian es abrandat pels uèlhs negres e la pèl maurèla d'una caraco. Garda son secret dins son trefons sens gausar jamai parlar e òm sentís la grandor de sa sofrença lo jorn ont la caraco, aucèl de pasatge, fòranisa e l'abandona.

Amb Lo regrèt de Peire Guilhem dintram dins lo mond dels toreros ; fasèm coneissença amb Pèire Guilhem, lo gardian d'ont lo còr s'endolentís en vejent los paures chavals estripats per la banas dels taures ; per ne salvar un, lo Pavon, qu'aviá monta autres còps, es prest a sacrificar son argent e mème son amor.

Lou Palangre, vous remena coma un conte d'Edgard Poe ; òm seguís lo progrés dels remòrds que rosegan lo còrs del gardian Pèire Gargan e l'òm vei arribar amb espant lo moment ont lo paure òme, atirat per l'aiga coma la lauseta per lo miralh, anirà cabussar dins lo gorg.

Cal legir aquelas tres novèlas per aver una idèa de la manièra de Jousé d'Arbaud. Poeta de primièra, s'es mostrat prosator requist tant dins La Bestio dóu Vaccarés que dins La Caraco ; lo Felibrige deu èsser fièr d'aver d'òmes coma Jousé d'Arbaud qu'i fan onor a lo fan coneisse dins totes lo caires de la França.

Lo libre es admirablament editat e deu ondrar tota bibliotèca felibrenca.


Nòu contes de Nadal d'endacòm mai

Nòu contes En 2014 l'IEO de Tarn publicava lo libre Nòu contes de Nadal d'endacòm mai.

Lo recuèlh de mai de 170 paginas recampa de tèxtes d'Andersen, Deledda, Dostoièvski, Grimm, Lagerlöf o encara Oscar Wilde. Son estats traduches en occitan par Alina Bugarèl, Sèrgi Gairal e Bernat Vernhièra.

Segon los traductors aqueste recuèlh es nascut de l’idèa d’aclimatar als païses occitans de contes de Nadal venguts d’endacòm mai. Contes de diferentas lengas e culturas, d’autors d’auçada internacionala, dont doas femnas de letras, prèmi Nobèl de literatura.

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...