la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Lo libre compren tres novèlas, La Caraco ; Lou regrét de Peire Guilhem ; Lou Palangre ; caduna a son èime particulièr e mòstra la diversitat de l'engèni de l'autor.

La Caraco es una idila de Camarga ont lo còr d'un gardian es abrandat pels uèlhs negres e la pèl maurèla d'una caraco. Garda son secret dins son trefons sens gausar jamai parlar e òm sentís la grandor de sa sofrença lo jorn ont la caraco, aucèl de pasatge, fòranisa e l'abandona.

Amb Lo regrèt de Peire Guilhem dintram dins lo mond dels toreros ; fasèm coneissença amb Pèire Guilhem, lo gardian d'ont lo còr s'endolentís en vejent los paures chavals estripats per la banas dels taures ; per ne salvar un, lo Pavon, qu'aviá monta autres còps, es prest a sacrificar son argent e mème son amor.

Lou Palangre, vous remena coma un conte d'Edgard Poe ; òm seguís lo progrés dels remòrds que rosegan lo còrs del gardian Pèire Gargan e l'òm vei arribar amb espant lo moment ont lo paure òme, atirat per l'aiga coma la lauseta per lo miralh, anirà cabussar dins lo gorg.

Cal legir aquelas tres novèlas per aver una idèa de la manièra de Jousé d'Arbaud. Poeta de primièra, s'es mostrat prosator requist tant dins La Bestio dóu Vaccarés que dins La Caraco ; lo Felibrige deu èsser fièr d'aver d'òmes coma Jousé d'Arbaud qu'i fan onor a lo fan coneisse dins totes lo caires de la França.

Lo libre es admirablament editat e deu ondrar tota bibliotèca felibrenca.


L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.