contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.

La publicacion d'aquel libre-disc es una pèira de mai ajustada a l'entrepresa de publicacion menada per l'IEO d'Òlt qu'es content de tant e mai que los finançaires d'aquel libre son mai que d'occitanistas : l'i comptam en mai de l'IEO d'Òlt, lo Conselh General d'Òlt, la Comuna de Ròcamador e l'associacion dels Amics de Ròcamador.

Nascut en 1922 a Ròcamador dins una familha de païsans, Jean Lafon presarà tota sa vida sa lenga occitana. Aurà tengut d'atraçar contes e cançons, legendas e cresenças, primièr per escrich, après amb un magnetofòn. Es tant òme de glèisa coma occitanista e aital sèg la rega entemenada pels nombroses curats carcinòls que s'afusquèron per publicar lor lenga dins las pus polidas òbras : Gustin Gari, Juli Cubainas, Antonin Eretièr, Amadiu Lemòzi, Silvan Tolza etc.

Es l'etnològa Martina Bèrgas del Conselh General d'Òlt qu'a prepausat a l'abat que lo sieu fons siès pausat als archius departamentals e que se'n publiquès una part, aquela dedicada als contes e racontes. L'abat a ben volgut e l'IEO d'Òlt a collaborat amb el emai Martina Bèrgas per l'edicion d'aqueles tèxtes. L'associacion La Granja a collaborat de son pam a l'edicion d'unas bendas enregistradas per l'abat.


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...