contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.

La publicacion d'aquel libre-disc es una pèira de mai ajustada a l'entrepresa de publicacion menada per l'IEO d'Òlt qu'es content de tant e mai que los finançaires d'aquel libre son mai que d'occitanistas : l'i comptam en mai de l'IEO d'Òlt, lo Conselh General d'Òlt, la Comuna de Ròcamador e l'associacion dels Amics de Ròcamador.

Nascut en 1922 a Ròcamador dins una familha de païsans, Jean Lafon presarà tota sa vida sa lenga occitana. Aurà tengut d'atraçar contes e cançons, legendas e cresenças, primièr per escrich, après amb un magnetofòn. Es tant òme de glèisa coma occitanista e aital sèg la rega entemenada pels nombroses curats carcinòls que s'afusquèron per publicar lor lenga dins las pus polidas òbras : Gustin Gari, Juli Cubainas, Antonin Eretièr, Amadiu Lemòzi, Silvan Tolza etc.

Es l'etnològa Martina Bèrgas del Conselh General d'Òlt qu'a prepausat a l'abat que lo sieu fons siès pausat als archius departamentals e que se'n publiquès una part, aquela dedicada als contes e racontes. L'abat a ben volgut e l'IEO d'Òlt a collaborat amb el emai Martina Bèrgas per l'edicion d'aqueles tèxtes. L'associacion La Granja a collaborat de son pam a l'edicion d'unas bendas enregistradas per l'abat.


Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.