Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Glaudi Barsotti seleccionèt de documents produsits dins la lenga emplegada encara majoritariament d'aquel temps a Marselha, l'occitan provençal maritime.

Los tèxtes son commentats e traduch en francés. Un estudi sul l'eveniment e d'illustracions complètan lo volum.

Quatrena de cobèrta

Après l'escrachament de la Comuna de París, lei govèrns de Thier puei aqueu dich de « L'Òrdre morau », contunhèron la repression. A Marselha la vila demorèt en estat de sèti fins a 1876 e lo generau Espivent ordonèt lei rabalhadas e lei decisas de polícia e mai còntra de gents qu'avián manifestat ren que lo 4 de setembre de 1870 ! Es la Republica qu'èra visada.

L'Internacionala, foguèt cochada despietadosament. Mai après lo còp d'estat de Mac-Mahon, lo 16 de mai de 1877, e leis eleccions dei 14 e 28 d'octòbre de 1877, que donèron mai una majoritat republicana a la Chambra dei Deputats, la Republica èra confortada.

La cançon Lo pan maudich, d'Aristobul Baux, es una illustracion dei dificultats qu'aguèron lei familhas dei comunards embarrats o emmandats en Argèria o en Novèla Caledonia, per viure.


Lo cap del camin - Pèire Gogaud

Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Los cigarros del faraon - Hergé

cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.