Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Glaudi Barsotti seleccionèt de documents produsits dins la lenga emplegada encara majoritariament d'aquel temps a Marselha, l'occitan provençal maritime.

Los tèxtes son commentats e traduch en francés. Un estudi sul l'eveniment e d'illustracions complètan lo volum.

Quatrena de cobèrta

Après l'escrachament de la Comuna de París, lei govèrns de Thier puei aqueu dich de « L'Òrdre morau », contunhèron la repression. A Marselha la vila demorèt en estat de sèti fins a 1876 e lo generau Espivent ordonèt lei rabalhadas e lei decisas de polícia e mai còntra de gents qu'avián manifestat ren que lo 4 de setembre de 1870 ! Es la Republica qu'èra visada.

L'Internacionala, foguèt cochada despietadosament. Mai après lo còp d'estat de Mac-Mahon, lo 16 de mai de 1877, e leis eleccions dei 14 e 28 d'octòbre de 1877, que donèron mai una majoritat republicana a la Chambra dei Deputats, la Republica èra confortada.

La cançon Lo pan maudich, d'Aristobul Baux, es una illustracion dei dificultats qu'aguèron lei familhas dei comunards embarrats o emmandats en Argèria o en Novèla Caledonia, per viure.


Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Lo diccionari de la corsa camarguenca de Jacky Simeon ven d'èsser reeditat

Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.