Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Glaudi Barsotti seleccionèt de documents produsits dins la lenga emplegada encara majoritariament d'aquel temps a Marselha, l'occitan provençal maritime.

Los tèxtes son commentats e traduch en francés. Un estudi sul l'eveniment e d'illustracions complètan lo volum.

Quatrena de cobèrta

Après l'escrachament de la Comuna de París, lei govèrns de Thier puei aqueu dich de « L'Òrdre morau », contunhèron la repression. A Marselha la vila demorèt en estat de sèti fins a 1876 e lo generau Espivent ordonèt lei rabalhadas e lei decisas de polícia e mai còntra de gents qu'avián manifestat ren que lo 4 de setembre de 1870 ! Es la Republica qu'èra visada.

L'Internacionala, foguèt cochada despietadosament. Mai après lo còp d'estat de Mac-Mahon, lo 16 de mai de 1877, e leis eleccions dei 14 e 28 d'octòbre de 1877, que donèron mai una majoritat republicana a la Chambra dei Deputats, la Republica èra confortada.

La cançon Lo pan maudich, d'Aristobul Baux, es una illustracion dei dificultats qu'aguèron lei familhas dei comunards embarrats o emmandats en Argèria o en Novèla Caledonia, per viure.


Lo mistèri de la Montanha Negra - Clairmont Cristina

misteri-montanha-cristina-clairmontParegut en 2011 a las edicions Lacour-Ollé : Lo mistèri de la Montanha Negra de Clairmont Cristina

Presentacion de l'editor - Dins aqueste tèxte, l'autor nos convida a viure tres annadas de son enfança dins la Montanha Negra ont sa sensibilitat s'es formada dins las landas, los prats e los bosques, tres annadas ont la guèrra, coma un retinton, es venguda trebolar l'inchalhença d'aqueste temps.

'Una Séença à la Boursa plata' - Alan Cameliò

Es sortit en 2017 lo libre Una Séença a la Boursa plata d’Alan Cameliò. Lo libre es una illustracion del sindicalisme revolucionari setòri.

Se presenta jos la forma de dos tòmes indivisibles, al prètz de 50 èuros. Lo primièr en occitan conten 463 paginas, lo segon de 504 paginas es en francés, conten los annèxes.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.