Tròces de vida - Sèrgi Gairal

Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.

Dins sa presentacion Sèrgi Gairal precisa que « l’escrich sufís pas per far viure una lenga, encara mens per l’aprene. Per parlar de lenga viva, la cal ausir. Per l’ensenhar e la transmetre, cal dispausar de testimoniatges orals. » Es per aquò que propausa una version audio d’una seleccion de vint tèxtes del recuèlh que se pòdon escotar sus son site aquí.

Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.