jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Resumit : "A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

"Brave e pacific, sus de tèrras que son pas quitament sieunas, fèrm dins son prètzfach, las doas guèrras mondialas e lo vielhum lo fan pas ni dobtar ni abandonar.

"Aital, annada après annada, tota una tèrra e tot un país tòrnan a la vida."

Extrach : "Lo pastre, que fumava pas, anèt cercar un sacon e vogèt sus la taula un molon d’aglans. Se metèt a los espelucar, un puèi l’autre, menimosament, e a destriar los bons dels marrits. Tiravi sus la pipa. Me propausèri per l’ajudar. Me diguèt qu’aquò èra son afar. Aquò rai : vist cossí i permejava, i tornèri pas. Aquí tota nòstra parlicada."

"Quand, n'agèt un molon pro bèl, dels costat dels bons, los atieirèt per paquetons de dètz. Aquò faguent, ne trasiá encara los pus traces o los qu'èran un bocin asclats, que los espiava de prèp. Quand agèt aital davant el cent aglans perfaches, s'arrestèt e nos anèrem jaire.

"La companhiá d'aquel òme porgissiá la patz."

Adaptat al cinèma per Frédéric Back e produsit per la Television francesa de la societat Radio-Canada, "L’homme qui plantait des arbres" obtenguèt l’Oscar 1987 del melhor metratge cort d’animacion a Hollywood, e tanben los Grand Prèmis des festivals d’Annecy, Los Angeles, Royan, Hiroshima, Valladolid, Otawa...


Convit - Terèsa Canet

convit Lo libre Convit de Terèsa Canet sortiguèt en 1982 dins la colleccion Messatges de l'IEO el Cantal.

Recampa poèmas e calligramas d'una occitana de uèi. Los dessenhs son de Miquèla Canet.

Lo libre es en occitan, amb pichon lexique occitan-francés. Reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1983. Fa 64 paginas.

Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha - Glaudi Barsotti

Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.