jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Resumit : "A l’occasion d’una longa escorreguda a pè dins un airal desèrt e enermassit de Provença Nauta, l’autor encontra un pastre solitari que plantava d’arbres, d’arbres a milierats.

"Brave e pacific, sus de tèrras que son pas quitament sieunas, fèrm dins son prètzfach, las doas guèrras mondialas e lo vielhum lo fan pas ni dobtar ni abandonar.

"Aital, annada après annada, tota una tèrra e tot un país tòrnan a la vida."

Extrach : "Lo pastre, que fumava pas, anèt cercar un sacon e vogèt sus la taula un molon d’aglans. Se metèt a los espelucar, un puèi l’autre, menimosament, e a destriar los bons dels marrits. Tiravi sus la pipa. Me propausèri per l’ajudar. Me diguèt qu’aquò èra son afar. Aquò rai : vist cossí i permejava, i tornèri pas. Aquí tota nòstra parlicada."

"Quand, n'agèt un molon pro bèl, dels costat dels bons, los atieirèt per paquetons de dètz. Aquò faguent, ne trasiá encara los pus traces o los qu'èran un bocin asclats, que los espiava de prèp. Quand agèt aital davant el cent aglans perfaches, s'arrestèt e nos anèrem jaire.

"La companhiá d'aquel òme porgissiá la patz."

Adaptat al cinèma per Frédéric Back e produsit per la Television francesa de la societat Radio-Canada, "L’homme qui plantait des arbres" obtenguèt l’Oscar 1987 del melhor metratge cort d’animacion a Hollywood, e tanben los Grand Prèmis des festivals d’Annecy, Los Angeles, Royan, Hiroshima, Valladolid, Otawa...


'La patz del rei e de la Glèisa' de Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.