Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.
L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.
Un libre oblidat e de tornar descobrir.
Se pòt comparar a dos autres libres pareguts a aquela epòca : Nhòca e Bachòca de Pèira Pessamessa (1957) e Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (1977).
Son las relacions amorosas qu'occupan aicí los autors.
La literatura occitana alara se cercava. Lo roman, aquel genre tòrç, de mal definir e de mal mestrejar trobava amb aqueles tres escrivans volontoses, una via. Via uèi, en 2017, abandonada.
Aqueles tres libres cortets se pòdon tornar legir a de reng, per melhor esporvar l'imaginari dels autors e tornar viure aquela pontonada ont tot cambièt pels païses occitans : l'après segonda guèrra mondiala entre 1945 e 1980.
Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas
del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del
Lauragués, es sortit.
Lo darrièr libre d'Iveta Balard ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs (prima de 2022). Es
bilingüe occitan/francés. L'autora torna aquí sus un domèni ja explorat,
lo mond vegetal, en 2017 publicava Arbres d'en çò nòstre.
La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana
del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.