mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

La traduccion de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt torna aquel libre a sa tèrra d'origina tot en li sèrvant sa dimension universala.

Pau Arena (o Paul Arène en francés) nasquèt en 1843 a Sisteron, moriguèt a Antíbol en 1896. Visquèt a París ont encontrèt Alphonse Daudet. Collaborèt amb el a l'escritura de çò qu'anava venir las Lettres de mon moulin.

En relacion contunha amb Romanilha, Mistral e Aubanèl, en 1879, participèt a la fondacion de la Societat Felibrenca de París. Los sieus poèmas, contes e pèças de teatres evòcan mai que mai Provença.

Miquèl Gonin engenhaire civil, es l'autor, en collaboracion amb Loís Gaubèrt, de l'Arquitectura (IEO Edicion), Molins d'un còp èra (Lacor) e, sus l'istòria dels catars e del catarisme, de Los bons òmes (Per Noste).

Loís Gaubèrt es professor agregat de letras classicas. Un còp retirat ensenhèt la lenga occitana en Roergue. Es amb Maurici Andriu e Andrieu Bianchi l'autor del Diccionari d'expression e locucions occitanas (Vent Terral).


Nomadas

nomadas-regordNomadas - Anna Regord
IEO Edicion - 2008 - 136 paginas

La bona suspresa de 2008 en literatura occitana. Anna Regord vos convida delà la mar, per descobrir, luènh d'un occident destimborlat e fat, un mond plen de vida e d'umanitat.

Racontes Apecilhats - Maria Riucròs

Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."