mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

La traduccion de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt torna aquel libre a sa tèrra d'origina tot en li sèrvant sa dimension universala.

Pau Arena (o Paul Arène en francés) nasquèt en 1843 a Sisteron, moriguèt a Antíbol en 1896. Visquèt a París ont encontrèt Alphonse Daudet. Collaborèt amb el a l'escritura de çò qu'anava venir las Lettres de mon moulin.

En relacion contunha amb Romanilha, Mistral e Aubanèl, en 1879, participèt a la fondacion de la Societat Felibrenca de París. Los sieus poèmas, contes e pèças de teatres evòcan mai que mai Provença.

Miquèl Gonin engenhaire civil, es l'autor, en collaboracion amb Loís Gaubèrt, de l'Arquitectura (IEO Edicion), Molins d'un còp èra (Lacor) e, sus l'istòria dels catars e del catarisme, de Los bons òmes (Per Noste).

Loís Gaubèrt es professor agregat de letras classicas. Un còp retirat ensenhèt la lenga occitana en Roergue. Es amb Maurici Andriu e Andrieu Bianchi l'autor del Diccionari d'expression e locucions occitanas (Vent Terral).


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.