mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.

La traduccion de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt torna aquel libre a sa tèrra d'origina tot en li sèrvant sa dimension universala.

Pau Arena (o Paul Arène en francés) nasquèt en 1843 a Sisteron, moriguèt a Antíbol en 1896. Visquèt a París ont encontrèt Alphonse Daudet. Collaborèt amb el a l'escritura de çò qu'anava venir las Lettres de mon moulin.

En relacion contunha amb Romanilha, Mistral e Aubanèl, en 1879, participèt a la fondacion de la Societat Felibrenca de París. Los sieus poèmas, contes e pèças de teatres evòcan mai que mai Provença.

Miquèl Gonin engenhaire civil, es l'autor, en collaboracion amb Loís Gaubèrt, de l'Arquitectura (IEO Edicion), Molins d'un còp èra (Lacor) e, sus l'istòria dels catars e del catarisme, de Los bons òmes (Per Noste).

Loís Gaubèrt es professor agregat de letras classicas. Un còp retirat ensenhèt la lenga occitana en Roergue. Es amb Maurici Andriu e Andrieu Bianchi l'autor del Diccionari d'expression e locucions occitanas (Vent Terral).


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Claude Peyrot - Œuvre occitane complète

peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.