mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Auriá poscut pr'aquò èsser mai ambiciós e acceptar de cabusar d'a fons dins lo fantastic e cóser amb un pauc mai d'abiletat aqueles racontes, per propausar al lector una ficcion coerenta e mai agradiva.

La segonda part es una succession de nòvas e mai que mai de çò que l'autor apèla de « triptics urbans ». Franc Bardòu afronta aquí lo mond contemporan, los mitans urbans de la fin del sègle XX. Una ambicion rara en literatura occitana ont lo roman es quasi absent. De bona tenguda aquelas nòvas se legísson amb interés, empèro tota aquela pròsa manca d'un espessor narrativa ampla e mestrejada : son pas que tròces e bocins, chicas e micas, distracions.

Extrach

Dins la carrièra lorda e nègra, avançava ; son pas li pesava a ne traucar los trepadors. Avançava jos la lutz blava, crusa e freda dels reverbèrs. Dins la nuèit fosca e pudissenta de la vilassa sense fin, son ombra la precedissiá e lo seguissiá ço parièr, amb un ritme estranh de relòtge.

Lo sieu anar d’òme esquinçat, li semblava que trentalhava. Encara una autra nuèit passada a se trigossar la codena dins aquel barri fotrassièr... E una nuèit de mens, tanben, a barotlar dins aquel mond...

Solet.

Dins aquel barri, òc-ben ! E ont anar ? Per quin camin ? Aquí-dedins èra nascut. La misèria d’aquel endreit li pegariá tostemps a las sòlas ; li auriá calgut d’alas als pès per s’arrancar d’aquel neient !


Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.