mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Auriá poscut pr'aquò èsser mai ambiciós e acceptar de cabusar d'a fons dins lo fantastic e cóser amb un pauc mai d'abiletat aqueles racontes, per propausar al lector una ficcion coerenta e mai agradiva.

La segonda part es una succession de nòvas e mai que mai de çò que l'autor apèla de « triptics urbans ». Franc Bardòu afronta aquí lo mond contemporan, los mitans urbans de la fin del sègle XX. Una ambicion rara en literatura occitana ont lo roman es quasi absent. De bona tenguda aquelas nòvas se legísson amb interés, empèro tota aquela pròsa manca d'un espessor narrativa ampla e mestrejada : son pas que tròces e bocins, chicas e micas, distracions.

Extrach

Dins la carrièra lorda e nègra, avançava ; son pas li pesava a ne traucar los trepadors. Avançava jos la lutz blava, crusa e freda dels reverbèrs. Dins la nuèit fosca e pudissenta de la vilassa sense fin, son ombra la precedissiá e lo seguissiá ço parièr, amb un ritme estranh de relòtge.

Lo sieu anar d’òme esquinçat, li semblava que trentalhava. Encara una autra nuèit passada a se trigossar la codena dins aquel barri fotrassièr... E una nuèit de mens, tanben, a barotlar dins aquel mond...

Solet.

Dins aquel barri, òc-ben ! E ont anar ? Per quin camin ? Aquí-dedins èra nascut. La misèria d’aquel endreit li pegariá tostemps a las sòlas ; li auriá calgut d’alas als pès per s’arrancar d’aquel neient !


L'aus de colèra - Cristian Chaumont

l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.