mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Auriá poscut pr'aquò èsser mai ambiciós e acceptar de cabusar d'a fons dins lo fantastic e cóser amb un pauc mai d'abiletat aqueles racontes, per propausar al lector una ficcion coerenta e mai agradiva.

La segonda part es una succession de nòvas e mai que mai de çò que l'autor apèla de « triptics urbans ». Franc Bardòu afronta aquí lo mond contemporan, los mitans urbans de la fin del sègle XX. Una ambicion rara en literatura occitana ont lo roman es quasi absent. De bona tenguda aquelas nòvas se legísson amb interés, empèro tota aquela pròsa manca d'un espessor narrativa ampla e mestrejada : son pas que tròces e bocins, chicas e micas, distracions.

Extrach

Dins la carrièra lorda e nègra, avançava ; son pas li pesava a ne traucar los trepadors. Avançava jos la lutz blava, crusa e freda dels reverbèrs. Dins la nuèit fosca e pudissenta de la vilassa sense fin, son ombra la precedissiá e lo seguissiá ço parièr, amb un ritme estranh de relòtge.

Lo sieu anar d’òme esquinçat, li semblava que trentalhava. Encara una autra nuèit passada a se trigossar la codena dins aquel barri fotrassièr... E una nuèit de mens, tanben, a barotlar dins aquel mond...

Solet.

Dins aquel barri, òc-ben ! E ont anar ? Per quin camin ? Aquí-dedins èra nascut. La misèria d’aquel endreit li pegariá tostemps a las sòlas ; li auriá calgut d’alas als pès per s’arrancar d’aquel neient !


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.