mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Dins Fin de partida l'autor nos passetja entre un discors delirant d'esquizofrèn que vira paranoïac amb Pat, una anticipacion violenta sus la societat que benlèu nos espèra amb Fin de partida – darrièra de las novèlas que dona son títol al libre –, un thriller un briconèl metafisic, rebat s'aquò vira de la vida de tot escrivan, War Paint, una istòria d'amistat e de mòrt dins Val d'Aspa, un encontre entre dos èssers maltractats per l'existéncia e que benlèu escaparàn un temps a la maquina a embotir, Te daissi las claus, una farcejada negra, Ragnarök ont la vila de Besièrs aculhís Dieu en persona vengut anonciar al mond la fin programada de l'umanitat.

Sièis racontes estranhs, al còp negres e risolièrs. Ont Florian Vernet dins la continuitat d'una recèrca que perseguís dempuèi d'ans ensaja de menar la lenga occitana dins de territòris qu'es rarament acostumada de trevar.

Extrach

« Pel primièr còp despuèi d'annadas, m'avisi que mas pensadas flotejan dins mon esperit, desliuras, leugièras. E qu'an arrestat de s'empegar coma de pats a las parets de ma clòsca. Pensi que fa de temps d'aquò, ma vida aviá començat a se desfilfargar coma un brocat que seriá passat per un romegàs, e que benlèu, finala tot aquò va cambiar. Pensi que soi arribat enfin, benlèu, del costat dobèrt de la vida... »

Lo libre es estat editat per las edicions IEO Lengadòc en 2013.


La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...

Teatre de Besièrs

teatre Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628

Lo Teatre de Besièrs presenta un ensems de 24 pèças jogadas e publicadas pendent las annadas 1610-1650.

Aqueste còrpus bilingüe occitan-francés constituís un testimoniatge excepcional de la vitalitat de la tradicion teatrala en Occitània a l'epòca barròca. Tradicion sorsa d'inspiracion pel quite Molière del temps qu'èra a Pesenàs.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.