mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Dins Fin de partida l'autor nos passetja entre un discors delirant d'esquizofrèn que vira paranoïac amb Pat, una anticipacion violenta sus la societat que benlèu nos espèra amb Fin de partida – darrièra de las novèlas que dona son títol al libre –, un thriller un briconèl metafisic, rebat s'aquò vira de la vida de tot escrivan, War Paint, una istòria d'amistat e de mòrt dins Val d'Aspa, un encontre entre dos èssers maltractats per l'existéncia e que benlèu escaparàn un temps a la maquina a embotir, Te daissi las claus, una farcejada negra, Ragnarök ont la vila de Besièrs aculhís Dieu en persona vengut anonciar al mond la fin programada de l'umanitat.

Sièis racontes estranhs, al còp negres e risolièrs. Ont Florian Vernet dins la continuitat d'una recèrca que perseguís dempuèi d'ans ensaja de menar la lenga occitana dins de territòris qu'es rarament acostumada de trevar.

Extrach

« Pel primièr còp despuèi d'annadas, m'avisi que mas pensadas flotejan dins mon esperit, desliuras, leugièras. E qu'an arrestat de s'empegar coma de pats a las parets de ma clòsca. Pensi que fa de temps d'aquò, ma vida aviá començat a se desfilfargar coma un brocat que seriá passat per un romegàs, e que benlèu, finala tot aquò va cambiar. Pensi que soi arribat enfin, benlèu, del costat dobèrt de la vida... »

Lo libre es estat editat per las edicions IEO Lengadòc en 2013.


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Enfra lei trèus...

casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.