Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.
Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.
Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes de febrièr de 2020 presentava l'obratge.
Perqué aicí se fasem tres potons per se saludar ?
Se a París, òm se potoneja dos còps per se saludar, de l’autre man de Miegterrana es quatre, e mas mai se òm demanda de nòvas de cadun dels membres de la familha.
Thierry Arcaix a escrich fòrças libres de sociologia, d’istòria o de romans negres, ara se lança dins un registre novèl. « Ai agut l’idèa d’escriure un conte pels enfants amb una tradicion locala particulara. »
Aital es nascut lo conte pels pichons e pels bèls, Los tres potons, que Moss, artista contemporanèu pròche de l’art singular e de l’art brut, a illustrat. A n’aquela escasença, l’autor a compausat una cançon inedicha, que canta Zuzana Zelenakova Lemaire, cantaira lirica professionala, sus una musica adobada per Batiste Arcaix, basson solò a l’Operà de Rouen Normandie.
Aquel conte, CD comprés, es en version bilingüa, revirat en òc per Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt, l’editora e anciana professora d’occitan e d’espanhòl que comenta : « Amb la traduccion en occitan d’aquel conte inedich, ai volgut demorar dins lo drech fial de la tradicion orala d’aquela cultura de legendas e d’istòria, un biais de l’inscriure dins nòstre patrimòni », explica aquesta darrièra. « Un còp èra, dins lo pichon vilatge de Montpelhièr, la trèva d’un ors fèr veniá trevar los estatjants espaurugats en exigir lo sacrifici d’un nenon. Rosamonda, una vilatgesa coratjosa, s’acara al mostre en mimant tres còps lo bruch e los passes dels caçaires. »
Vaquí de qué fargar un conte oniric sortit tot drech de l’imaginacion de Thierry Arcaix que se trai dins l’aventura del conte, mas sosca tanben a la sociologia del poton, aquel biais de se saludar vièlh coma lo mond.
Es sortit al mes de novembre de 2020 lo recuèlh de contes
Sul pont de veire d'Andrieu Lagarda. Es estat editat per Letras d'òc.
L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de
Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa.
Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.
Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.