Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Un bon biais de passar un moment dins la lenga que Sénher Tastaire mestreja perfièchament.

Presentacion : « Après Gaël Florent, dos autres jogaires son assassinats en un pas res de temps après un avertiment menaçant... Quala pòt èstre la rason que buta un òme a cometre d'actes parièrs : crimes gratuits, venjança, rivalitat esportiva, trafec de substàncias illicitas ? Caldrà fòrça paciéncia e tenacitat a l'inspector Milien per decelar lo colpable, abil a embolhar las pistas... »


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.