Mistèri a l'estadi, sortit en 2013 es lo darrièr dels tres pichons romans policièrs d'Aimat Tastaire après Lo secret del Mas Grand (2007) e Ombras criminalas sus l'estivada (2010).

Los tres son estats editats pel Grelh Roergàs.

Aimat Tastaire aquí coma pels autres de sos romans s'amusa, d'accion en accion, de descobèrta en descobèrta, pèrd pas temps, aviat abança dins la naracion e lo lector es pres. Son escritura es simpla, se focaliza sul debanar de l'accion.

Un bon biais de passar un moment dins la lenga que Sénher Tastaire mestreja perfièchament.

Presentacion : « Après Gaël Florent, dos autres jogaires son assassinats en un pas res de temps après un avertiment menaçant... Quala pòt èstre la rason que buta un òme a cometre d'actes parièrs : crimes gratuits, venjança, rivalitat esportiva, trafec de substàncias illicitas ? Caldrà fòrça paciéncia e tenacitat a l'inspector Milien per decelar lo colpable, abil a embolhar las pistas... »


Lo barracon - Sèrgi Gairal

barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).