diccionari-occitan-catalan-bezsonoff-montalatEs sortit (mai de 2015) lo diccionari occitan provençau-catalan de Joan-Daniel Bezsonoff.

Presentacion de l'editor - Lo Diccionari occitan provençau-catalan es un instrument per facilitar au public catalan la lectura directa de la literatura occitana. Aquela òbra descriu principalament lo provençau corrent amb referéncias a totei leis autreis variantas de la lenga occitana. Maugrat l’emplec de la grafia classica, lo diccionari, gràcias a remandaments, permet una lectura aisada dei libres de l’escòla d’Avinhon.

Se presenta coma un viatge meravilhós au granier de nòstra lenga e pereu un aprochament plausible a una nòva koinè que unificariá lei nòstrei lengas bessonas, separadas per l’istòria.

13.000 intradas
3500 sinonims
5000 variantas dialectalas
4300 remandaments
2000 citacions dei melhors autors per discernir lo sens e apreciar las nuanças dei mòts

Pagina editor [aicí]


L'òme que plantava d'arbres

jean-giono-ome-que-plantava-d-arbre L’òme que plantava d’arbres de Jean Giono. Traduccion occitana de Jòrdi Blanc, illustracions de Frédéric Back (29 x 22cm, 56 paginas, 19 èuros, ISBN : 978-2-85927-104-6).

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.