Parladissas animalas Sortiguèt en 2021 lo libre Parladissas animalas de Gèli Combas. Lo libre de 188 paginas es editat pel Grelh Roergàs.

Aquí, Gèli Combas, contunha dins la dralha dubèrta per son oncle Cantalausa que s'amusèt a metre en scèna d'animals.

Son trenta sièis bèstias que son descrichas. L'autor nos dis cossí son, cossí naisson, ont vivon, çò que manjan, qualas son lors costumas, lor vida, dins l’aiga, dins l’aire, sus tèrra e quitament jos tèrra.

Aquelas bèstias son d’aucèls, de peisses, de mamifèrs, d’insèctes, d’anfibis, de batracis, de reptils. E lor lenga, es la lenga de Gèli Combas, una lenga viva, autentica, que se saboreja de la debuta a la fin.

Lo lector posquèt ja descobrir l'escritura de Gèli Combas, sas qualitats de narrator dins Una lutz sul camin que lo Grelh Roergàs publiquèt en 2011. Escriu tanben regularament per las revistas Patrimòni e Canta-Grelh o pel jornal Le Tarn libre.


Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti

lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.

Prèmi Ostana de 2015

grains-of-gold Mai de 2015, James Thomas (Bristòl 1971) ven de reçaupre lo Prèmi Ostana per la lenga occitana.

Ven de publicar : Grains of gold una antologia de la literatura occitana a cò de Francis Boutle Publishers [ligam]

Aqueste prèmi recompensa la qualitat de son trabalh en favor de la difusion de la literatura occitana dins lo mond.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...