miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

Son paire, de còps se talhava coma se fai un faus pas, lo sang parlejava e la maire portava la fiòla de tres-sièis. Eu, per pas s’entalhar, deviá faire avís a la verruga qu’aviá au còu, aquí que s’acaba pas bèn, un pauc detràs qu’èra, a senèstra. Abordava l’endrech lentament e en retenènt lo cant. »


Libre : 'Novèlas causidas' de Luigi Pirandello

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]