portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Un jornal de viatge, saique n'i a tant. E de tot biais e de tota mena. Mas non pas simpla notacion das endrechs e das òmes, de vestits o de costumas, d'imors que van e venon. Nani. Mas un viatge qu'es au còp dau defòra e dau dedins. Una cèrca de « se » au davant e au travèrs das autres. E, coma tota vista nusa de se, agandiguent coma per fòrça naturala a una mena de cante jondo, aquel de la vertat resconduda dau dedins quand una claror venguda de l'estrange i davala e la fai trelusir, e mai cantar, coma la pèira de l'estatua egipciana que fasián cantar los rais primièrs dau solelh levant. De paginas plenas son antau poèmas, cantas, cant de l'arma en soletat, trespassada per l'engenh dau desèrt.

L'escrich de Pecout n'es trevat. Mond de l'ermàs, de la pèira, de la calç de las moscas. Dau silenci, dau caumanhàs. De las parets de tàpia. Mond dau sòmi de cara au mond aseptisat de l'american way of life, aquel que sas causas son sens reire-causas. Aquel mond d'Orient tant pròche de nòstra carn senon de nòstre ime acartesenquit.

Mestrança de l'escritura, sentida de l'acòrchi, ime de las correspondéncias, poder d'evocacion, non pas simpla mas re-creacion dins un univèrs qu'es pas que lo sieu, tot adralha aquela pròsa a se pausar coma la mai bèla que siaga estada facha en Occitània. Una lenga que vai liurament dau simple elementari a l'abstraccion, e tot aquò sens jargonejar en se gardant un linde d'aiga fresca. Roland Pecout i agandís amb un natural extraordinari. Aquela pròsa es coma una tèrra que bèu l'aiga. De tot çò qu'a vist o ausit o sentit o imaginat o somiat, es coma emprenhada. Vos o tòrna directament, coma sens esfòrç : es encantacion dau sòu montada. Tèrra embugada, vos tòrna tot lis la tèrra visitada e l'ime de sos pòbles. Es que Pecot i es frairenal. Son cant es fach d'amor per çò qu'es anat veire. E res nimai degun canta pas coma l'amor.

Max Roqueta


Libre : 'Novèlas causidas' de Luigi Pirandello

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.