portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Un jornal de viatge, saique n'i a tant. E de tot biais e de tota mena. Mas non pas simpla notacion das endrechs e das òmes, de vestits o de costumas, d'imors que van e venon. Nani. Mas un viatge qu'es au còp dau defòra e dau dedins. Una cèrca de « se » au davant e au travèrs das autres. E, coma tota vista nusa de se, agandiguent coma per fòrça naturala a una mena de cante jondo, aquel de la vertat resconduda dau dedins quand una claror venguda de l'estrange i davala e la fai trelusir, e mai cantar, coma la pèira de l'estatua egipciana que fasián cantar los rais primièrs dau solelh levant. De paginas plenas son antau poèmas, cantas, cant de l'arma en soletat, trespassada per l'engenh dau desèrt.

L'escrich de Pecout n'es trevat. Mond de l'ermàs, de la pèira, de la calç de las moscas. Dau silenci, dau caumanhàs. De las parets de tàpia. Mond dau sòmi de cara au mond aseptisat de l'american way of life, aquel que sas causas son sens reire-causas. Aquel mond d'Orient tant pròche de nòstra carn senon de nòstre ime acartesenquit.

Mestrança de l'escritura, sentida de l'acòrchi, ime de las correspondéncias, poder d'evocacion, non pas simpla mas re-creacion dins un univèrs qu'es pas que lo sieu, tot adralha aquela pròsa a se pausar coma la mai bèla que siaga estada facha en Occitània. Una lenga que vai liurament dau simple elementari a l'abstraccion, e tot aquò sens jargonejar en se gardant un linde d'aiga fresca. Roland Pecout i agandís amb un natural extraordinari. Aquela pròsa es coma una tèrra que bèu l'aiga. De tot çò qu'a vist o ausit o sentit o imaginat o somiat, es coma emprenhada. Vos o tòrna directament, coma sens esfòrç : es encantacion dau sòu montada. Tèrra embugada, vos tòrna tot lis la tèrra visitada e l'ime de sos pòbles. Es que Pecot i es frairenal. Son cant es fach d'amor per çò qu'es anat veire. E res nimai degun canta pas coma l'amor.

Max Roqueta


Lo cambiament - Gui Vialà

lo-cambiament-vialaLo cambiament - Gui Vialà
La vida a Castras al temps de la Revolucion
IEO del Tarn - 2002 - 240 paginas - 15 x 21 cm - 18 €
ISBN : 2951939701

Lo cambiament es un roman istoric de Gui Vialà. Conta l'istòria de dos amics que tot deuriá opausar.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Lo Tèrramanhon - Lucien Fabre

Lo Tèrramanhon L'IEO de Tarn publica en 2023 Lo Tèrramanhon, roman de Lucien Fabre.

Lo libre publicat pel primièr còp en francés en 1925 es presentat aquí en occitan. La traduccion es de Joan-Claudi Sèrras.

Es editat dins la colleccion dedicada a las traduccion de l'IEO de Tarn : Revira Lenga.