representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

D'ont mai puja la poténcia dels mejans d'observacion que ten a posita d'ont mai l'univèrs li apareis jos de formas diferentas. E sembla evident que non interpretarà l'economia de la meteissa faiçon, considerant lo mond coma un "grand tot" organic dominat per de fòrças misteriosas, d'esséncias magicas o divinas ; coma un relòtge animat per las leis d'un equilibre eternalament repetitiu ; somés a la degradacion de las energias que lo menan a la mòrt termica ; o enfin tiralhat entre aquela degradacion e las fòrças constructrises de la complexificacion e de l'imaterial.

Tornarmai plaçadas jos lum de las grandas sintèsis scientificas, non i a cap de teoria economica - los Fisiocratas, los grands Classics, Marx, Schumpeter, Hayek... - que non ganhe en significacion e en prigondor. Las mutacions que caracterizan l'evolucion de las societats umanas e l'agach que los òmes pòrtan sus l'univèrs s'exprimisson sul plan economic per de sistèmas explicatius, de mòdes d'organizacion e de programas d'accion diferents. Uèi, l'emergéncia de l'ordenador apèla una economia autra que la de las societats mecanicas.

Aqueste libre se presenta coma un plaidejat en favor d'una economia transdiciplinària : se l'economia es un dels lòcs d'ont s'interròga lo mond, las responsas a las questions que pausa demandan mai que mai de passar per d'autras disciplinas. Es en se distanciar que podèm percebre lo contorn de las causas e lor vertadièra portada.

René Passet, profesor emerit a l'universitat de París I-Sorbona, es l'un dels pionièrs de l'apròcha transdisiplinària en economia tal coma del desvolopament duradís. Publiquèt mantuns obratges demest los quals : L’Économique et le Vivant corronat per l’Acadèmia de las sciéncias moralas et politicas, L’Illusion néolibérale, Éloge du mondialisme par un "anti" présumé" - [ligam]


Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

Storytelling - Christian Salmon

storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.