representations-du-monde-passet Les grandes représentations du monde et de l'économie à travers l'Histoire : De l'univers magique au tourbillon créateur de René Passet (Les Liens qui Libèrent, 2010, 948 paginas).

Presentacion de l'editor – L'infima creatura umana, jucada sus son gran de sabla, scruta l'infinit dels espacis celèstes per fin de comprene lo sens de l'aventura sieuna.

D'ont mai puja la poténcia dels mejans d'observacion que ten a posita d'ont mai l'univèrs li apareis jos de formas diferentas. E sembla evident que non interpretarà l'economia de la meteissa faiçon, considerant lo mond coma un "grand tot" organic dominat per de fòrças misteriosas, d'esséncias magicas o divinas ; coma un relòtge animat per las leis d'un equilibre eternalament repetitiu ; somés a la degradacion de las energias que lo menan a la mòrt termica ; o enfin tiralhat entre aquela degradacion e las fòrças constructrises de la complexificacion e de l'imaterial.

Tornarmai plaçadas jos lum de las grandas sintèsis scientificas, non i a cap de teoria economica - los Fisiocratas, los grands Classics, Marx, Schumpeter, Hayek... - que non ganhe en significacion e en prigondor. Las mutacions que caracterizan l'evolucion de las societats umanas e l'agach que los òmes pòrtan sus l'univèrs s'exprimisson sul plan economic per de sistèmas explicatius, de mòdes d'organizacion e de programas d'accion diferents. Uèi, l'emergéncia de l'ordenador apèla una economia autra que la de las societats mecanicas.

Aqueste libre se presenta coma un plaidejat en favor d'una economia transdiciplinària : se l'economia es un dels lòcs d'ont s'interròga lo mond, las responsas a las questions que pausa demandan mai que mai de passar per d'autras disciplinas. Es en se distanciar que podèm percebre lo contorn de las causas e lor vertadièra portada.

René Passet, profesor emerit a l'universitat de París I-Sorbona, es l'un dels pionièrs de l'apròcha transdisiplinària en economia tal coma del desvolopament duradís. Publiquèt mantuns obratges demest los quals : L’Économique et le Vivant corronat per l’Acadèmia de las sciéncias moralas et politicas, L’Illusion néolibérale, Éloge du mondialisme par un "anti" présumé" - [ligam]


Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...