verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Lo 28 d'abriu de 1933, Max Roqueta escriu a Enric Frère que vòl « escriure una seguida de pichòts capítols (en lenga d'òc tot segur) onte parlarai de l'èrba (subjècte que me ten au còr), de la polsa, de las pèiras, de la palha d'agost e dau cèl que los uòlhs lo bevon entre que de tot lo còrs espandit, òm s'apièja a la tèrra fresca coma a un mur ». En 1934, pareis dins OC un raconte en pròsa : Secret de l'èrba, primièr tèxt de Verd Paradís « L'èrba èra nòstra companha. Viviam sempre mesclats a sa frescor, amics de la vida umila que rescond [...]. »

L'edicion de Verd Paradís, en 1961, es un eveniment literari vertadièr. Verd Paradís II e III son editats pas qu'en 1974 e 1986.

En 1980, la revirada francesa de Verd Paradís I e II d'Alem Surre-Garcia es publicada a las Éditions du Chemin vert. Aquela adaptacion conois una capitada nacionala e lo libre es revirat en allemand, american, castilhan, neerlandés, catalan, bulgar.

Fin finala, i aurà 7 volums en occitan (5 dins la revirada francesa) de Verd Paradís :

  • Verd Paradís I (1961),
  • Verd Paradís II (1974),
  • Lo Grand Teatre de Dieu (1986),
  • L'Uòlh dau cat (1987),
  • Las Canas de Midàs (1990),
  • Lo Corbatàs Roge (2003),.
  • Lo Libre de Sara (2008).

Segon Robèrt Lafont, aquela òbra es « una canta per la solesa dels èstres e dau mond ».


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.