gramatica-aranesaGramatica aranesa - Aitor Carrera

Editor : Pagès Editors - 288 paginas - 2007
ISBN: 978-84-9779-484-8 - [ligam]

Presentacion de l'editor : "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva. Qu'indique damb precision çò qu'ei corrècte e çò qu'ei incorrècte en occitan d'Aran, mès tanben es hèts de variacion mès arremercables : geografics, generacionaus o ben estilistics.

"Qu'ei un obratge util entàs especialistes, mès tanben tà toti aqueri que non en son, tanplan tàs que non saben parlar occitan. Qu'ei un libe sus er occitan e en occitan. Un obratge istoric e de referéncia."


Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Òbras en occitan d’un republican auvernhat - Charles-Antoine Ravel

oeuvres-republicain-auvergnat-occitan Œuvres en occitan d'un républicain auvergnat de Charles-Antoine Ravel. Edicion aprestada per Joan Ros (EMCC, occitan-francés, 155 paginas, 10 €)

Auvernhat de lenga occitana, filh de vinhairons de la Granda Limanha, Charles-Antoine Ravel voliá tornar a sa lenga son estatut literari e li conferir una dimension universala. Es doncas en occitan que defendèt sas idèas republicanas jos la Restauracion e le Segond Empèri.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »