gramatica-aranesaGramatica aranesa - Aitor Carrera

Editor : Pagès Editors - 288 paginas - 2007
ISBN: 978-84-9779-484-8 - [ligam]

Presentacion de l'editor : "Aquesta qu'ei era prumèra gramatica modèrna der aranés. Qu'ei ath madeish temps ua gramatica normativa e descriptiva. Qu'indique damb precision çò qu'ei corrècte e çò qu'ei incorrècte en occitan d'Aran, mès tanben es hèts de variacion mès arremercables : geografics, generacionaus o ben estilistics.

"Qu'ei un obratge util entàs especialistes, mès tanben tà toti aqueri que non en son, tanplan tàs que non saben parlar occitan. Qu'ei un libe sus er occitan e en occitan. Un obratge istoric e de referéncia."


Los cigarros del faraon - Hergé

cigarros-faraon-tintinLos cigarros del Faraon - Hergé
Traduccion de Thérèse Rabasse e Claude Rabasse
Casterman - 17/08/2016 - 12,50 €
72 paginas - 22,5 x 30,4 cm - ISBN : 9782203120303

En collaboracion amb la VAPAL, association per la valorizacion del patrimòni de Leucate, Casterman ven d'editar l'album de Tintin Les cigares du pharaon en occitan. Un trabalh de traduccion e  d'edicion que malaürosament manca de seriós, l'ortografia es un pauc azardosa. Permet pr'aquò als afogats de Tintin de lo tornar trobar en lenga nòstra.

E... rau ! publica 'Anamorfòsis' de Florian Vernet

Per la prima de 2024 l'ostal d'edicion E... rau ! publiquèt lo libre Anamorfòsis de Florian Vernet. Un ensag ont sus 200 paginas l'escrivan torna sus sa accions passadas al còp coma òme e escrivan.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.