autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Lo patron, pròche dels governaires de la Ciutat, es gaire regardant, aquò es eufemisme, sus sos metòdes de gestion, entre autres trantalhant pas a polluïr grèvament la ribièra... E far portar lo capèl a un innocent...

... Arriba çò que d'unes, lengas de pelhas, cassandras, o visionaris, segond lo punt de vista, n'an aguda la premonicion...

Quora roman social, quora roman policièr, Autan Negre poriá èsser una istòria vertadièra...

Cristian Chaumont, nascut en 1937 a Masamet demòra dempuèi mai de vint ans a Narbona. Es tanben l'autor de Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010), Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015).


Nani Monsur - Robèrt Lafont

nani-monsur Nani Monsur de Robèrt Lafont (Vent Terral, 5 èuros, 11 x 18 cm, 122 paginas).

Presentacion de l'editor : "Lo Nani Monsur de l’autor es dialectic coma es critic. Robèrt Lafont i crosa l’espingòla. Enfronta las idèas e que la melhora ganhe. Mas a cada prat batalhièr sa tèla de fons. Aicí la natura de la societat occitana a bastir."

Lodeva, ciutat occitana

lodeva Presentacion del libre facha per la conferéncias DUOC de Tolosa en octobre de 2015.

Lo libre que presenta Éliane Gauzit es un obratge collectiu que recampa 31 contribucions. Es consagrat als diferents domènis ont la lenga occitana a pogut – e pòt encara – èstre emplegada dins la vila de Lodeva, dins Erau e dins sa region.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »