autan-negre-cristian-chaumontAutan Negre de Cristian Chaumont es estat publicat per l'IEO de Lengadòc en 2016. Lo libre de 282 paginas còsta 16 €.

Mas-Jacmet, vilòta d'Occitània, sul pèmont de dos braces de la Montanha Negra, autres còps industriala, rica e groanta de vida, a vist pauc a cha pauc sas usinas tampar, laissant plaça a d'arroïnas e d'ermasses industrials. Ça que la, s'i es venguda installar una usina quimica. Los estajants la sònan : l'USINA.

Lo patron, pròche dels governaires de la Ciutat, es gaire regardant, aquò es eufemisme, sus sos metòdes de gestion, entre autres trantalhant pas a polluïr grèvament la ribièra... E far portar lo capèl a un innocent...

... Arriba çò que d'unes, lengas de pelhas, cassandras, o visionaris, segond lo punt de vista, n'an aguda la premonicion...

Quora roman social, quora roman policièr, Autan Negre poriá èsser una istòria vertadièra...

Cristian Chaumont, nascut en 1937 a Masamet demòra dempuèi mai de vint ans a Narbona. Es tanben l'autor de Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010), Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015).


Lo balestièr de Miramont - Robèrt Martí

mars Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.

La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.

Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha - Glaudi Barsotti

Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.