Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Es l’istòria d’una relacion particulara e exclusiva entre un dròlle e un aucèl, un dròlle esperdigalhat que la « diferéncia » l’empacha pas de viure coma los autres. Mas qu’es aquela relacion extraordinària ?

Un roman que ten impacient lo lector de la debuta a la fin.

Lo libre de 150 paginas conten la traduccion en francés. Publicat a las edicions del Grelh Roergàs, es prepausat al prètz de 14 èuros.


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Escriches de femnas tarnesas - R. Ginolhac

escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.