Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Es l’istòria d’una relacion particulara e exclusiva entre un dròlle e un aucèl, un dròlle esperdigalhat que la « diferéncia » l’empacha pas de viure coma los autres. Mas qu’es aquela relacion extraordinària ?

Un roman que ten impacient lo lector de la debuta a la fin.

Lo libre de 150 paginas conten la traduccion en francés. Publicat a las edicions del Grelh Roergàs, es prepausat al prètz de 14 èuros.


La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !

Ensag : 'Muret 1213' de Martín Alvira Cabrer

L'editor Vent Terral ven de publicar lo libre Muret 1213 de Martín Alvira Cabrer, un ensag sus la famosa batalha.

Sus l'òbra de Max Roqueta 'Verd Paradís'

verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.