si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sa vida a pas gaire de secrèt, son òbra es coneguda dins lo mond entier, mas gaire estimat en França... ! Es conegut dins de quantitat de país, come un dei mai grands saberuts, dei mai grands escrivans, subretot, lo saben ben, au Japon.

Pasmens nos mancava una biografia, un estudi de qualitat sus Fabre, en lenga nòstra.

La Majorala Pierette Bérengier ven de recassar l’escomessa. Dins un polit librilhon, nos presenta, en provençau, « l’Oumèro di tavan », nos ne'n cònta la vida extraordinària, sei coneissènças, son achiniment a l’òbra, sei descubertas ; amb aqueu libre descurbiretz un òme que deuriá èstre mostrat en exemple a totei lei joines de nòstre temps.

Totei pòdon tirar profiech d’aqueu libre, se coneissètz pas ben nòstra lenga, la reviradura francesa es en fàcia...

« Si man avien tengu d’alo » de Pierette Bérengier, edicion L’Aucèu Libre - 108 paginas en 10x17,5 cm - 12 € - ISBN : 978-2-917111-06-2


Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.