felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Dins sos romans Lo papagai e lo robòt (IEO, n°206, 2016) e Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), Sèrgi Gairal, ja, fasiá parlar un aucèl, un papagai. Dins aqueste, la cata de l’ostal es a l’encòp protagonista e narratritz. Non solament conta sa vida dins una familha que coneis una fin d’annada trebola, mas comenta los eveniments, una tièra d’eveniments problematics de la debuta a la fin.

Pus globalament, nos balha son vejaire suls òmes, lors tissas, lors costumas, lor compòrtament, entre eles, amb las bèstias, amb la natura, mas tanben lor lengatge, amb de remarcas interessantas sus la lenga occitana.

Lo libre es publicat per l'associacion del Grelh Roergàs.

Aquí çò qu'escriu Sèrgi Gairal per presentar lo sieu libre dins lo darrièr paragraf de l’avantprepaus :

« Aqueste roman es un omenatge a Cantalausa, un de mai, per li tornar manifestar mon amistat e mon admiracion. Me soi inspirat de son libre Où, l’òme non pas per far parlar d’animals que descrivon lor vida – que ne soi incapable –, mas per ne far parlar un, o puslèu una, qu’es en contacte amb los òmes, de çò que vei, qu’ausís e que sentís a l’entorn d’ela ; a l’encòp testimòni, narratritz e comentatritz. »


'La man d'Urlica' de Raimonda Tricoire

Sèrgi Viaule perseguís son trabalh de traduccion de l'òbra en pròsa de Raimonda Tricoire.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.