felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Dins sos romans Lo papagai e lo robòt (IEO, n°206, 2016) e Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), Sèrgi Gairal, ja, fasiá parlar un aucèl, un papagai. Dins aqueste, la cata de l’ostal es a l’encòp protagonista e narratritz. Non solament conta sa vida dins una familha que coneis una fin d’annada trebola, mas comenta los eveniments, una tièra d’eveniments problematics de la debuta a la fin.

Pus globalament, nos balha son vejaire suls òmes, lors tissas, lors costumas, lor compòrtament, entre eles, amb las bèstias, amb la natura, mas tanben lor lengatge, amb de remarcas interessantas sus la lenga occitana.

Lo libre es publicat per l'associacion del Grelh Roergàs.

Aquí çò qu'escriu Sèrgi Gairal per presentar lo sieu libre dins lo darrièr paragraf de l’avantprepaus :

« Aqueste roman es un omenatge a Cantalausa, un de mai, per li tornar manifestar mon amistat e mon admiracion. Me soi inspirat de son libre Où, l’òme non pas per far parlar d’animals que descrivon lor vida – que ne soi incapable –, mas per ne far parlar un, o puslèu una, qu’es en contacte amb los òmes, de çò que vei, qu’ausís e que sentís a l’entorn d’ela ; a l’encòp testimòni, narratritz e comentatritz. »


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.