felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Dins sos romans Lo papagai e lo robòt (IEO, n°206, 2016) e Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), Sèrgi Gairal, ja, fasiá parlar un aucèl, un papagai. Dins aqueste, la cata de l’ostal es a l’encòp protagonista e narratritz. Non solament conta sa vida dins una familha que coneis una fin d’annada trebola, mas comenta los eveniments, una tièra d’eveniments problematics de la debuta a la fin.

Pus globalament, nos balha son vejaire suls òmes, lors tissas, lors costumas, lor compòrtament, entre eles, amb las bèstias, amb la natura, mas tanben lor lengatge, amb de remarcas interessantas sus la lenga occitana.

Lo libre es publicat per l'associacion del Grelh Roergàs.

Aquí çò qu'escriu Sèrgi Gairal per presentar lo sieu libre dins lo darrièr paragraf de l’avantprepaus :

« Aqueste roman es un omenatge a Cantalausa, un de mai, per li tornar manifestar mon amistat e mon admiracion. Me soi inspirat de son libre Où, l’òme non pas per far parlar d’animals que descrivon lor vida – que ne soi incapable –, mas per ne far parlar un, o puslèu una, qu’es en contacte amb los òmes, de çò que vei, qu’ausís e que sentís a l’entorn d’ela ; a l’encòp testimòni, narratritz e comentatritz. »


Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.