Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.

Aquel trabalh sus la nòva completa un òbra ja plan rica. Publiquèt de romans : Na Balfet (2012), La venjança de N’Isarn Cassanha (2013) ; de poesias ; de raconte de viatge : Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014) ; e de criticas literarias.

De notar que l'autor es tanben un observator critic de l'occitanisme politic. Sos articles sul subjècte son publicats dins la revist del Partit de la Nacion Occitana Lo lugarn.

Aquí çai-jos la descripcion que fa l'editor d'aquel darrièr libre Una ponhada de clavèls :

« En aquesta debuta de sègle XXIen, la novèla es un genre d’expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s’i fa de man de mèstre desempuèi bèl brieu. Amb Una ponhada de clavèls es tornarmai una garba de vint-e-quatre tèxtes que nos ofrís l’autor albigés. Divèrses son los tèmas evocats, mas totes de factura classica.

« Cada novèla es una observacion aguda de la societat occitana en cèrca d’identitat dins una temporada d’exagonizacion forçada e de mondializacion despietadosa. La qualitat primièra del novelista es d’aver d’imaginacion, e l’autor ne manca pas. Cada pèça d’aqueste recuèlh carreja son fais de suspresas. Lo legeire anirà, tròç après tròç, d’embalausida en encantament dins aquel recuèlh ont alternan umor e poesia. »

Una ponhada de clavèls de Sèrgi Viaule, Edicions dels Regionalismes (16 x 24 cm, 188 paginas 18,50 €)


Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Sul libre 'Discriminations : combattre la glottophobie'

glottophobie-blanchetLa conferéncia Lengas e poders del 16 de novembre de 2016, presentada per Eric Fraj, s'interessava al libre de Philippe Blanchet, Discriminations : combattre la glottophobie.

Joan-Pèire Cavalièr, sul blòg dedicat a l'eveniment, fa lo compte rendut dels escambis, remarcas e autres comentaris que la presentacion d'Eric Fraj amenèt.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]