miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Extrach :

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Sus ton còu, sus ton espatla,
Volariá tot en combor,
O minhòta ! A ton aurelha
Te diriá de meravilhas,
De meravilhas d’amor.

A ! Se mon còr aviá d’alas,
Subre ti boquetas pallas
Volariá come un perdut ;
Mon còr te fariá, chatona,
Cènt potons e cènt potonas ;
Parlariá, parlariá plus !

Pietat ! mon còr n’a ges d’alas !
Lo langui, la freg lo jala ;
Tè ! Lo vaquí sus ma man ;
Pren-lo dins la tieuna, ò bèla,
Come un anhèu mon còr bèla,
E plora come un enfant.


L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.