Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

« Uèi nos vòl dire çò que visquèt, çò que foguèt la vida vidanta d'una drolleta al mièg del campèstre, amiga de las bèstias e de la natura. Un dels primièrs testimoniatges en occitan, benlèu, d'una femna sus la vida païsana d'aquelas annadas trenta.

« Maria nos liura un tròç de nòstra memòria occitana pel plaser d'escriure, de re-crear, e per nos far partetjar çò que visquèt. Simplament tanben per que d'autres sàpian e perque la cadena de la vida e de las generacions deu contunhar. »

*

En 2010, Joan-Peire Cavalièr sul sieu blòg presentava aquel libre de mal trobar.

Aquí un extrach de sa presentacion : « A Albi, per astre, dins un talhièr de conversa del Grifol, encontrèri i a dos meses Maria Riucròs (Maria Emile de son nom vertadièr), nascuda dins las annadas vint, una femna tròp modesta que parla remirablament lo lengadocian de la region de Plasença d’Avairon, d’ont es sortida. Me balhèt un libre que publiquèt a Albi en 1990, a compte d'autor (l'IEO ne'n volèt pas), intitolat Racontes Apecilhats.

« Pòrta sus la coberta un dessenhet un pauc simplòt d’un can e d’una drolleta. Aquò me faguèt pensar que deviá èsser un libròt de contes pels dròlles. M’enganavi.

« A la lectura, ai descobert un libre escrich dins una lenga plan polida, sonhada, precisa, qu’es un raconte d’enfança dins una bòria del costat de Santa Supèria, ont lo monde trabalhavan e trabalhan encara per Ròcafòrt, mas es tanben a l’encòp una mena de galeria de retraches umans, d’una umanitat a l’ora d’ara quasiment desapareguda, e es encara la transmission d’elements de cultura orala, coma las legendas de la fondacion de la glèisa de Santa Supèria e del gorg de Sant-Martin, e enfin una vertadièra minièra d’informacions sus la vida vidanta e la mentalitat dels païsans d’aquel canton avairones, dins las annadas trenta. »

[legir l'article complet]

Racontes apecilhats de Marià de Riucròs (Albi, Lo Sened, 1990).


Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha - Glaudi Barsotti

Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.