Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

« Uèi nos vòl dire çò que visquèt, çò que foguèt la vida vidanta d'una drolleta al mièg del campèstre, amiga de las bèstias e de la natura. Un dels primièrs testimoniatges en occitan, benlèu, d'una femna sus la vida païsana d'aquelas annadas trenta.

« Maria nos liura un tròç de nòstra memòria occitana pel plaser d'escriure, de re-crear, e per nos far partetjar çò que visquèt. Simplament tanben per que d'autres sàpian e perque la cadena de la vida e de las generacions deu contunhar. »

*

En 2010, Joan-Peire Cavalièr sul sieu blòg presentava aquel libre de mal trobar.

Aquí un extrach de sa presentacion : « A Albi, per astre, dins un talhièr de conversa del Grifol, encontrèri i a dos meses Maria Riucròs (Maria Emile de son nom vertadièr), nascuda dins las annadas vint, una femna tròp modesta que parla remirablament lo lengadocian de la region de Plasença d’Avairon, d’ont es sortida. Me balhèt un libre que publiquèt a Albi en 1990, a compte d'autor (l'IEO ne'n volèt pas), intitolat Racontes Apecilhats.

« Pòrta sus la coberta un dessenhet un pauc simplòt d’un can e d’una drolleta. Aquò me faguèt pensar que deviá èsser un libròt de contes pels dròlles. M’enganavi.

« A la lectura, ai descobert un libre escrich dins una lenga plan polida, sonhada, precisa, qu’es un raconte d’enfança dins una bòria del costat de Santa Supèria, ont lo monde trabalhavan e trabalhan encara per Ròcafòrt, mas es tanben a l’encòp una mena de galeria de retraches umans, d’una umanitat a l’ora d’ara quasiment desapareguda, e es encara la transmission d’elements de cultura orala, coma las legendas de la fondacion de la glèisa de Santa Supèria e del gorg de Sant-Martin, e enfin una vertadièra minièra d’informacions sus la vida vidanta e la mentalitat dels païsans d’aquel canton avairones, dins las annadas trenta. »

[legir l'article complet]

Racontes apecilhats de Marià de Riucròs (Albi, Lo Sened, 1990).


Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.

Psicòsi au palais de Gerard Tautil

psicosi-tautilPsicòsi au palais de Gerard Tautil
Illustracions de Joan-Loís Racouchot
IEO Edicion - Colleccion Ensages - 2016 - 16 €
ISBN : 9782859105679 - 180 paginas - 14 x 20 cm

Presentacion :

Aquestei cronicas chausidas, escrichas pendent quasi vint-e-cinc ans, senton la cebola e lo vinaigre. Son au còp dins l’èr dau temps e fòra temps, mai au drech d’una actualitat qu’es nòstra e forastiera. Cronicas dins l’ascla dau temps, per donar de grame a triar, se remembrar e recampar de brigas d’aquesta passa en estat de sèti ideologic.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...