Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.

Joan Bodon (Crespinh, 11/12/1920 - Argèria, 24/02/1975). Marcat per l'imaginari del conte, balhèt una òbra originala amb de contes, coma los presentats dins los Contes dels Balssàs, mas tanben de romans, Lo libre de Catòia, Lo libre dels grand jorns o La grava sul camin.

Las siás poesias son ara publicadas jol títol Joan Bodon - Poèmas (2010 - IEO Edicion), son presentadas amb una traduccion francesa de Roland Pécout.

 

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

La Talvera : Cançons del cap del pont

cap-del-pont Ven de sortir (2014) lo libre Cançons del cap del pont darrièra publication del grop La Talvera.

Recampa los collectatges efectuats per Gabriel Soulages (1838-1903) a Albi, quartièr de La Madeleine : « al cap del pont ».

Lo libre es accompanhat d'un CD de 22 títols.

Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.